Succedani de periodisme

Vejam: la Cornelia Prüfer-Storcks que deia que els cogombres espanyols són l'origen d'una dotzena llarga de morts mereix el mateix crèdit que la Cornelia Prüfer-Storcks que diu, sis dies després, que la causa no són els cogombres i menys encara els espanyols. Quina sort que té la senadora de Sanitat d'Hamburg, que manté el prestigi entre el periodisme tot i que, en afer de vida o mort, diu una cosa i la contrària en menys d'una setmana. Cornelia Prüfer-Storcks va fer l'acusació dijous de la setmana passada. Ningú no la va qüestionar, ningú no va comprovar l'afirmació. Ningú no li va preguntar: "D'on surt això?", "És definitiu?", "N'hi ha precedents?" Ningú. (Per què? Si ja ho ha dit Ella!) És una pífia més d'un cert periodisme que es pretén professional perquè segueix, acríticament i mecànica, uns criteris que, en el fons, equivalen a dir que notícia no és el que passa, sinó el que algú diu que passa (o no). Els periodistes hem substituït la verificació dels fets per la simple comprovació que algú més o menys acceptable n'hagi dit alguna cosa. Si avui la senadora Prüfer-Storcks diu en roda de premsa que les morts són per un virus alienígena allotjat al testicle dret dels elefants del zoo d'Hamburg… ja tenim titular! (Ho ha dit Ella!) És un trist succedani del periodisme.