Susanna Griso: "A la tarda, tinc el cor dividit entre Nierga i Otero"

Deu fer 2 o 3 mesos que tinc un iPhone. Em costa molt canviar de mòbil, i fins llavors tenia un Nokia més aviat gros i antic. Per mi, fer el canvi era un daltabaix, perquè no tinc gaire facilitat per a les tecnologies, però va arribar un moment que ja era un problema de força major: m'havia de posar al dia.

Tinc un compte de Twitter i el faig servir moltíssim. És un instrument que permet molta interactivitat. Normalment m'enduc el mòbil al programa, perquè el feedback que et dóna el Twitter és molt enriquidor. El vaig consultant i em serveix per plantejar temes de debat i preguntes per als convidats. Tot i que també reconec que genera addicció, i que els caps de setmana també tuitejo. Això sí, acostuma a ser per temes molt vinculats a l'actualitat. Amb la detenció de l'Strauss-Kahn, per exemple, em va passar. Penso que Twitter és una eina imprescindible per a algú que es dedica a informar. A Facebook també m'hi vaig posar, però em costa més: com a eina per a un periodista, per estar permanentment informat, és millor Twitter.

Miro poquíssim la televisió: informatius i poc més, perquè a les 10 de la nit ja estic de retirada. La ràdio, l'escolto quan em llevo, de 5 a 6 del matí: poso el Roberto Sánchez, a la SER, i ens enviem salutacions pel Twitter. A la tarda tinc el cor dividit entre la Gemma Nierga i la Júlia Otero. Són bones amigues i faig zàping. Els caps de setmana, a Catalunya, escolto Catalunya Ràdio i RAC 1.