L’aniversari amarg de la TDT

BarcelonaLa televisió digital terrestre (TDT) està d’aniversari -avui fa deu anys que van començar a emetre les primeres cadenes-, però aquesta tecnologia arriba a la celebració de la seva primera dècada considerablement atrotinada. Europa va decidir -altres dirien imposar- que la TDT seria el sistema hegemònic a la Unió. Es tractava de garantir un servei de televisió gratuït per als ciutadans que inclogués una oferta de canals rica i variada. El fet que podia transportar bé el senyal en alta definició i que permetia la interactivitat van jugar a favor de la seva candidatura.

Deu anys després, però, el balanç és més que discutible. Hi ha més canals, però no tots els que es planejaven. I la llista de baixes al llarg d’aquests deu anys és concorreguda: La Sexta 3, Xplora, CNN+, La 7, La 9, Veo, Net, Nitro, Intereconomía... D’altres no han tancat però s’han mudat al barri benestant del pagament, com l’MTV. A més, l’alta definició no és ni de bon tros hegemònica i la interactivitat és testimonial, ja que és la televisió per internet la que acapara les formes de nou consum televisiu i no lineal. Per acabar-ho d’adobar, alguns dels continguts més cobejats estan desplaçant-se al pagament.

I si s’esperava més pluralitat a partir de la multiplicació de canals, el resultat ha sigut precisament el contrari. El 2005 Telecinco i Antena 3 sumaven el 43,6% de l’audiència. Aquest any n’acaparen gràcies a les fusions i integracions de canals el 57,8% (i això els permet cruspir-se prop del 90% del pastís de la publicitat). La pluralitat ho és de marques, però no de propietaris.

Menys d’un 20% en català

Si la valoració és discutible a Espanya, en el cas específic de Catalunya, desastrosa: l’augment de canals ha afavorit la televisió en castellà. D’aquesta manera, l’any 2005 el 27,6% del consum televisiu que es feia eren en català. Una dècada més tard, ha caigut fins al 19,7%. Aquesta patacada ha posat en estat d’alerta el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. “A banda de l’entrada de múltiples canals d’àmbit estatal en castellà en els últims anys, que han diluït la presència del català, constatem l’entrada de nous actors de caràcter global i uns canvis d’hàbits de consum audiovisual”, explica Roger Loppacher, president de l’organisme. “A aquesta circumstància cal sumar-hi la tendència al desplaçament de continguts que fins ara es podien veure en obert i en català, com ara grans esdeveniments esportius o sèries i pel·lícules, cap a plataformes de pagament que, ara per ara, són en castellà”.

Amb la TDT tampoc no ha sigut possible consolidar una televisió privada a Catalunya. El Grupo Godó va adjudicar-se llicències per a quatre canals, que havien de tenir programació 100% en català. Una dècada després, només opera 8TV -que no ha aconseguit sortir dels números vermells- i RAC105 TV, que emet videoclips. Els únics beneficis els obté subrogant la resta del seu espai radioelèctric al Barça i a TV3 (que hi emet el seu canal en HD).

La TDT ha causat també estralls en l’àmbit local. El 2005 la televisió de proximitat a Catalunya vivia en una situació d’alegalitat a la qual es va intentar posar fi aprofitant la instauració de la televisió digital. El CAC va treure a concurs 96 llicències de TDT vinculades al territori. Els operadors privats i també els ajuntaments s’hi van abraonar: ningú volia quedar fora de la festa. Deu anys després, el panorama és desolador: dels 93 canals atorgats, n’hi ha en funcionament només 50, incloent-hi les 7 d’El Punt Avui TV, que funcionen de facto com a televisió nacional. La majoria de llicències (39) són de caràcter privat i es concentren a la demarcació de Barcelona, que té prou densitat per somniar si no amb la rendibilitat, sí amb la subsistència. El mapa català té clapes clamoroses sense aquest estrat de la televisió, després que molts ajuntaments hagin renunciat a posar en marxa les televisions que van comprometre’s a tirar endavant. Quan es va planificar la TDT no es comptava que, tres anys més tard, la crisi trauria la dalla.

Multa per poc neutral

Si totes aquestes consideracions no fossin suficients per espatllar l’aniversari a la TDT, la Unió Europea tenia reservada encara una cirereta més per a l’amarg pastís. L’Estat i algunes comunitats autònomes -entre les quals Catalunya- van atorgar subvencions per fer que el senyal de TDT arribés a les zones rurals. L’empresa de satèl·lits Astra va considerar que això significava trencar la neutralitat tecnològica i va dur el cas als jutjats. La setmana passada el Tribunal General de la Unió Europea certificava que els ajuts van ser il·legals i, per tant, ara cal reclamar-los a les empreses beneficiàries.

En el cas de la Generalitat, això suposa exigir a Abertis el retorn dels 52 milions obtinguts sota aquest concepte. Això comportarà, òbviament, la resposta judicial de l’empresa, que presumiblement exigirà una indemnització de tornada a la Generalitat per aquest import (més un plus, pels perjudicis ocasionats) adduint mala praxi jurídica de l’administració: al capdavall, ells van prestar el servei -són dels pocs guanyadors amb la TDT-, així que no renunciaran a cobrar-lo.