Publicitat
Publicitat

INTERNET

La pàgina de xafarderies acumula tantes exclusives com polèmiques

TMZ, el nou assot de Hollywood

La premsa local rares vegades té transcendència més enllà del seu àmbit d'actuació. Però quan aquests dominis inclouen el singular barri de Hollywood, aleshores tot es magnifica. I, així, la pàgina web TMZ, especialitzada en les xafarderies dels seus il·lustres inquilins, s'ha convertit en una bèstia d'internet, que acumula 18,5 milions de lectors mensuals i és la segona publicació online del cor amb més visites, superada només per OMG! de Yahoo.

Amb la mort de Whitney Houston, la pàgina s'ha marcat uns quants punts en oferir en exclusiva les primeres imatges del cadàver de la cantant o de la banyera on va perdre la vida.

Altres exclusives notables que ha publicat aquest portal van ser la del divorci de Britney Spears o la de l'engarjolament de Paris Hilton per conduir sota els efectes de l'alcohol. Més recentment, el mitjà va ser el primer que va informar de les morts de Michael Jackson, el 25 de juny de 2009, i de Brittany Murphy, al desembre d'aquell mateix any.

La primera gran exclusiva

Tot i que la web es va crear el novembre del 2005, el primer gran ressò mediàtic el va obtenir el juliol del 2006, gràcies a la narració, fil per randa, de la detenció de Mel Gibson. El fet que es reproduïssin les quatre pàgines de l'atestat policial aixecava, al mateix temps, la primera gran polèmica: com s'havia obtingut aquella informació? I, més específicament: s'havia pagat perquè un agent filtrés aquell informe?

Tot i que a la pàgina s'assegura que no es paguen les fonts (una limitació habitual al periodisme anglosaxó, ja que es creu que pot fomentar pràctiques il·legals), el seu director i creador, Harvey Levin, reconeixia en una entrevista que sovint pagava per pistes que es poguessin convertir en notícies.

Advocat de carrera, però reconvertit en periodista de xafarderies -va foguejar-se amb el judici a O.J. Simpson-, Levin va traslladar-se a Nova York per participar al xou The People's Court , on aprofitava la seva condició de lletrat. El 2002 va ajuntar les seves dues especialitats (famosos i lleis) per crear i produir el programa Celebrity justice .

El 2005 va plegar per fundar TMZ, que no ha obtingut només un èxit d'audiència, sinó també econòmic: factura uns 25 milions de dòlars a l'any amb una estructura relativament petita. La pàgina es va crear sota l'estructura d'America Online (quan l'empresa estava participada per Time Warner). Posteriorment, la productora cinematogràfica hi va desinvertir, però el soci tecnològic es manté.

Polèmiques a dojo

Amb aquestes credencials, l'assetjament a què sotmeten als famosos els seus paparazzis, l'aparició de material robat del rodatge de la quarta part de la saga cinematogràfica d'Indiana Jones o el to pujat de molts dels seus vídeos li han valgut una ració notable de crítics. El desembre del 2010 la pàgina va començar a bloquejar els usuaris del Regne Unit, als quals els mostrava el següent missatge: "A causa de lleis a la teva regió, no pots veure aquesta pàgina".

En més d'una ocasió, fustigar famosos es converteix en una aposta segura. El reporter fregeix a preguntes la víctima i li imposa la càmera a pocs centímetres, per la via pública, de manera que el subjecte acaba responent o bé perdent els nervis i muntant un número: en tots dos casos la feina genera un resultat convertible en visites.

La pràctica, habitual en la televisió del cor espanyola, no té tanta tradició en l'americana i ha generat protestes. Alguns actors s'ho prenen millor que d'altres: Woody Harrelson va agredir un fotògraf i va disculpar-se (poc versemblantment) argüint que venia de rodar una pel·lícula de zombis i encara estava immers en el personatge.

Més continguts de