TV3 descobreix els boscos catalans en un nou programa

BARCELONA"M'alarma la visió hiperdimensionadament urbana que els mitjans de comunicació donen del país". El naturalista i divulgador Martí Boada considera que els espais naturals reben poca atenció per part dels mitjans, i ha decidit posar-hi remei. Per això va preparar el guió d'un documental que havia de presentar als catalans una part tan important i desconeguda del país com són els boscos. El projecte, però, s'ha acabat convertint en una sèrie de 13 capítols de 25 minuts que TV3 estrenarà dissabte a les 20.20.

Boscos recorre el territori català per presentar, en cada episodi, un tipus de superfície forestal diferent, des de fagedes com les del Montseny fins als boscos de ribera de les Terres de l'Ebre, les pinedes del Cadí o els alzinars de Collserola. Però la visió que ofereix dels boscos no es limita, només, a descobrir-ne la flora i la fauna, sinó sobretot a parlar amb la gent que hi viu en contacte, se n'encarrega i n'aprofita els recursos.

"Hem mirat el bosc des de la biologia, la física, la química, la sociologia i l'antropologia", explica Boada, que al llarg del seu periple ha parlat amb pastors, bombers, ornitòlegs i caçadors, però també ha descobert moltes altres feines curioses relacionades d'una manera o altra amb el bosc, com els enregistradors de cants d'ocells, els il·lustradors de natura, els productors de pipes de fumar o les trementinaires, un ofici ja desaparegut que feien moltes dones a la zona de Tuixent i que consistia en l'elaboració i venda de remeis casolans. La directora de l'espai, Noemí Cuní, ho resumeix: "El programa descobreix que a Catalunya hi ha molta activitat econòmica relacionada amb el bosc".

Segons Boada, "Catalunya és un país de boscos i no ho sabem". Més del 30% del territori català, diu, és superfície forestal, però en canvi hi ha "una gran ignorància del món no urbà". "Tenim una visió de la natura molt televisiva, de National Geographic", assegura Boada, i lamenta que "si un pla urbanístic amenaça el raspinell -un dels ocells més comuns, i més desconeguts, a Catalunya- ningú no fa res, però tothom firma per salvar qualsevol animal de Madagascar". Per això, li fa "molta il·lusió" que un programa com aquest pugui veure la llum i ajudi a "socialitzar" la ciència.

La mateixa directora del programa admet que ella, com gran part de l'equip, és "de ciutat", i que gràcies al programa ha descobert "una Catalunya que no coneixia". Un dels assessors científics de l'espai, Miquel Rafa, destaca que aquesta és justament la voluntat de l'espai: arribar "al gran públic, no només als coneixedors del bosc". Per això, han intentat explicar "en un llenguatge planer" moltes coses que s'han convertit en tòpics. A través de diverses píndoles repartides al llarg dels capítols, ell mateix explica, per exemple, que dins d'un parc natural és possible talar arbres, sempre que es disposi del permís adient.

Boscos ha estat produït amb la col·laboració de Broadcaster i amb el suport de CatalunyaCaixa, que a través de la seva obra social és propietària de bona part de la superfície forestal catalana. Tot i que la idea inicial era que el programa es veiés durant el 2011, l'Any Internacional dels Boscos, les exigències de la graella han obligat a retardar-ne l'estrena uns mesos.