TV3 portarà a la pantalla l'obra teatral 'Desclassificats'

BARCELONAL'entrevista televisiva d'aquesta nit al president del Govern, Víctor Bosch, ha generat una gran expectativa. La situació econòmica no és bona, però no és pas la seva gestió el que pot posar contra les cordes la màxima autoritat del país, sinó un rumor que corre des de fa dies: se sospita que existeixen unes fotografies extraordinàriament compromeses i que afecten directament la vida privada i l'ètica del president.

A l'hora prevista per a l'inici de l'entrevista, mig país -i tota l'oposició- està pendent de la pantalla. Les mirades se centren en la periodista, Sílvia Utgés, de qui tothom espera que faci gala del seu rigor i professionalitat i que no esquivi els temes compromesos. Però Utgés es troba en un dilema: la seva convicció periodística l'empeny a aclarir la veritat i a obligar el president a aclarir si realment va cometre el delicte que se li atribueix. Però la seva situació familiar no és la més còmoda, i el cap de premsa del president, el Cáceres, s'ha encarregat de recordar-l'hi.

Emma Vilarasau (en el paper de Sílvia Utgés), Toni Sevilla (el president Bosch) i Abel Folk (el maquiavèl·lic Cáceres) van portar Desclassificats a l'escenari de La Villarroel la primavera de l'any passat. Ara ells mateixos encapçalen el repartiment de l'adaptació per a televisió d'aquest text de Pere Riera, que TV3 i Focus preparen amb la col·laboració d'Animals Films i que, ara per ara, no té data d'estrena.

Un text nou

El pas del teatre al telefilm era un procés "molt natural i lògic", en opinió d'Abel Folk, ja que el text teatral parlava sobre televisió. Tot i així, l'adaptació ha modificat substancialment el guió, i ha fet créixer la història amb la incorporació de nous personatges i espais, i amb un aprofundiment en els fets que tenen lloc abans de l'inici de l'entrevista. I, a més, els diàlegs han canviat: "Gairebé no n'hi ha cap d'igual!", s'exclama Folk, que juntament amb Joan Riedweg han assessorat l'autor en el procés d'adaptació i assumeixen la direcció del film. Això provoca, a més, alguns "canvis en la personalitat dels personatges", de manera que el fet d'haver representat abans l'obra teatral no es pot considerar un element del tot favorable per als actors.

"Al Joan [Riedweg] i a mi no ens agrada posar-nos-ho fàcil -assegura Folk- i intentem utilitzar el màxim de recursos possibles". Com a exemple, destaca que el moment de l'entrevista es mostra "des de cinc o sis punts de vista diferents": més enllà del plató on té lloc la conversa hi ha diversos personatges seguint-la per televisió. Això, diu, "ajuda a subratllar la tensió en què es troben els protagonistes".

Dubtes ètics i debilitats

L'autor del text insisteix a desvincular-lo de qualsevol referent real i, de fet, apunta que el fet que els protagonistes siguin un polític i una periodista és fruit de l'atzar, i que "haurien pogut ser un altre binomi". La seva voluntat, explica, és "parlar de debilitats humanes molt transversals", i per presentar-les a l'espectador es val, simplement, de dos personatges amb projecció pública. Vilarasau resumeix el fons de l'obra amb una pregunta: "¿T'has de carregar un gran president per un error del passat que, a més, ningú no va denunciar?".