TV3 recupera una història de catalans emigrats a 'La salaó'

BARCELONA.TV3 i la Televisió de Galícia s'han posat d'acord per coproduir La salaó . Es tracta d'una sèrie que narra els èxits d'una generació de catalans que va aconseguir fer fortuna amb la indústria de la salaó.

Són dos capítols que parteixen de finals del segle XVIII i que comencen per la implantació d'uns emprenedors catalans que van buscar noves oportunitats a la Costa da Morte. La pesca de la sardina passava per moments baixos a Catalunya i una sèrie de famílies van emigrar a la recerca de les oportunitats que la seva terra no els podia oferir.

La segona part de la ficció aborda com els descendents d'aquests pioners van transformant la indústria que els seus progenitors els han llegat. En aquest cas, volen transformar les plantes de salaó en indústries conserveres, una qüestió que obre les portes a rivalitats dins les famílies. Com sempre, davant dels canvis no tothom hi està d'acord.

'Dallas' del segle XIX

Però les rivalitats dins de cada família no són les úniques que afloren al llarg d'aquests dos capítols de dues hores i mitja, aproximadament. També hi ha enfrontaments entre les diverses nissagues que s'instal·len a la riba de l'Atlàntic. Entre altres motius, destaquen els de caire amorós. Sobretot quan una filla burgesa d'uns salaoners rivalitza amb una jove gallega per l'amor d'un dels fills d'una altra família catalana.

El director de la sèrie, Jesús Font, explica els ingredients de la barreja que es pot trobar en aquest "melodrama". Diu que hi ha "ambició", "amor", "rivalitats", "romanticisme" i, fins i tot, "por". La compara amb La saga de los Rius , que feien a Estudio 1 , quan el director era petit, "però situada en una altra època".

Emprenedors

Encara que el pretext de la sèrie sigui mostrar la història dels salaoners catalans, que "a Catalunya ha passat desapercebuda però que a Galícia es coneix molt bé", el gros del contingut passa per l'amor i les relacions entre els personatges. Sobretot, explica Font, vol ensenyar la història d'uns catalans que "són emprenedors i triomfen", ja que creu que massa cops s'ha explicat la història de persones que aposten per projectes i "fracassen estrepitosament".

Els personatges els encarnen uns actors sortits d'un "càsting impressionant", segons el director. La meitat dels intèrprets són gallecs i l'altra meitat són catalans. Entre els d'aquí hi ha Olalla Moreno, que traspassa d'un capítol a l'altre i fa "de fil conductor", Aina Clotet, Joan Carreras i Naó Albert.

Rodatge

El rodatge ha durat unes sis setmanes i s'ha fet íntegrament a la Corunya. Hi havia unes escenes que s'havien d'enregistrar a Catalunya, però que finalment s'han pogut gravar també a Galícia. Durant els exteriors, Font assegura que els van afectar tot tipus de fenòmens meteorològics i que això dóna espectacularitat a algunes escenes. "Un dia hi ha haver el diluvi universal", afegeix.

Un equip tècnic de 60 persones, que arriba al centenar incloent-hi tothom, se n'ha sortit amb tot i encara té ganes de més. "Ens queden tres generacions per explicar" i "si la sèrie té prou èxit, les podrem explicar". Entre les persones que han dirigit la part tècnica de la ficció hi ha molts catalans. "Així com en el cas dels actors hi ha hagut meitat gallecs i meitat catalans, encapçalant les direccions tècniques hi ha hagut molts catalans", diu Font. La direcció, el director de fotografia, el guionista que ha treballat en els dos capítols i els muntadors són catalans. El so i la direcció artística les han dirigit professionals gallecs.

Tot i que no se sap encara quines "són les possibilitats de seguir amb una segona tanda", Font argumenta que "malgrat tenir èxit, mai se sap si es podrà, si TV3 diu que hem acabat, mala sort". No obstant això, assegura que el projecte s'ha fet "amb ambició" i que encara "hi ha molta història per explicar" i que guarda el destí lògic de totes les nissagues emprenedores: "la decadència".