Publicitat
Publicitat

Dígits i andròmines

'Tablets', el nou quiosc

Cada vegada més diaris i revistes d'arreu del món es poden consultar a través de l'iPad. La incògnita és la rendibilitat econòmica de les edicions digitals

L 'any passat es van vendre al món 18 milions de tablets . Considerant que aquest mercat gairebé no existia fins que hi va arribar Apple, podem dir que un 99,7% de la humanitat encara no té tablet . Tanmateix, aquest dispositiu que no érem conscients de necessitar fins que Steve Jobs va baixar amb l'iPad sota el braç ha estat acollit pel sector de la premsa com -disculpin el joc de paraules- una taula de salvació. La setmana passada, el congrés de periodisme digital d'Osca hi va dedicar una sessió sota l'enunciat "Salvarà l'iPad els mitjans de comunicació?" I la conclusió va ser que, en tot cas, potser hi ajudarà.

Amb un tablet es pot llegir la premsa digital igual que amb un ordinador: accedint a les pàgines web amb un navegador. Però no sempre disposem de cobertura WiFi, i no tothom té contractat el servei d'internet mòbil. Els tablets , en canvi, comparteixen amb els lectors de llibres electrònics la possibilitat de descarregar el contingut per llegir-lo més endavant en absència de connexió i en un format semblant al que el lector ja coneix del suport convencional. Per això resulten ideals per a la distribució de diaris i revistes.

Als editors de premsa, atrapats entre la caiguda de difusió i d'ingressos publicitaris de les edicions de paper i la dificultat de compensar-los amb els de les edicions web, els atrau l'iPad precisament pel mateix caràcter tancat que tant enfurisma alguns consumidors: tot el contingut ha de passar per la plataforma iTunes, que inclou un sistema de pagament. Així doncs, si es creen productes informatius prou atractius i es difonen exclusivament en format per a tablet , els editors confien que els lectors tornin a pagar per la informació i l'opinió.

Hi ha acord a pensar que per enganxar el lector i aconseguir que pagui, les edicions per a tablet han d'anar més enllà del que ofereix el paper, i han d'enriquir el contingut amb vídeos, animacions i material complementari. Ho destaca José Corbalán, de G+J, de la nova edició de Muy Interesante per a iPad, i també Juan Castromil, responsable d' iMAG , una revista d'estil de vida nascuda directament per al format tablet . La línia a seguir la va marcar el mensual Wired , si bé hi ha qui considera que els excessius efectes visuals i multimèdia arriben a distreure de la lectura del contingut. Però això també passava amb les revistes de paper... ¿O és que algú llegia l'entrevista de Playboy abans de mirar el pòster central? Es tracta de trobar l'equilibri entre la forma i el contingut, com ha fet Tutto Libri , el suplement literari del diari La Stampa , creat a Barcelona per l'estudi Cases i Associats. També aquí ha sorgit Esforç , una revista esportiva trilingüe per a iPad.

Ara es tracta de veure si editar per a tablet és rendible. Tant Muy Interesante com iMAG reconeixen que la seva quantitat de descàrregues s'ha reduït un 90% quan han començat a cobrar. La mida del mercat potencial també importa: segons GfK, l'any passat es van vendre a l'estat cap a 80.000 tablets , si bé altres fonts situen el parc existent al voltant de les 125.000 unitats.

Tot i això, el grup News Corporation de Rupert Murdoch ha tret The Daily , un diari només per a iPad que, segons el consultor Antoni Piqué, columnista de l'ARA, podria triomfar perquè el seu cost inicial i d'explotació és molt inferior al d'altres tipus de mitjans, fins i tot pagant una redacció de 100 periodistes d'alt nivell.

Les edicions per a tablet també tenen aspectes que no agraden gens als editors. Fins fa poques setmanes no era possible vendre subscripcions, sinó que el lector havia de comprar cada número de manera independent. Això és especialment important en mercats com el nord-americà, on la difusió de les revistes arriba a ser del 70% mitjançant subscripcions i només el 30% en venda a l'exemplar, mentre que aquí la proporció és inversa. Tant Apple com Google han introduït sistemes que permeten als editors vendre abonaments per a un període determinat. Tanmateix, les dues empreses es queden un marge de cada operació: un 30% en el cas d'Apple i fins un 10% en el de Google. Però el pitjor per a les empreses de premsa és la pèrdua de la relació directa amb el comprador, que sempre havia estat un dels seus grans actius. Quan algú es subscriu a l'edició iPad d'un diari o revista, qui rep el seu número de targeta de crèdit és Apple, no l'editor, que en tot cas pot aspirar a disposar de l'adreça electrònica del lector, i només si aquest l'hi vol donar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT