Tatiana Sisquella: "Apostem per una manera de fer"

Aquesta temporada, Tatiana Sisquella podrà tornar a dedicar els caps de setmana a descansar. Després d'un any conduint cada dissabte i diumenge El suplement , dilluns va debutar a les tardes de Catalunya Ràdio com a líder de La tribu .

Es nota gaire el canvi del cap de setmana a la tarda?

Sí, molt. Jo havia treballat en programes diaris, però no hi havia estat mai al capdavant. Hi porto una setmana, i deunidó! És molt interessant, però els primers dies vas esgotat: et lleves amb l'auricular posat, escoltant els editorials de les ràdios i les tertúlies, llegint els diaris en diagonal a l'ordinador, posant TV3 i veient l'Ariadna [Oltra] per veure què diu... Però si t'oblides que és molt cansat, és engrescador. I quan comencem a tenir el feedback dels oients, encara ho serà més!

Què és aquesta tribu que ha aparegut a la tarda de Catalunya Ràdio?

Una tribu ve a ser un grup de gent que se sent bé junta, que comparteix maneres de viure i s'interessa per les mateixes coses. El programa intenta ser això, un punt de trobada per a gent que tingui ganes de passar les tardes amb un estil que anirem fent dia a dia, entre tots. Això sí, avui en dia les tribus s'estan extingint, però a nosaltres ens agrada pensar que som una tribu que creix!

I com us ho fareu?

No estem inventant la sopa d'all: fem un magazín de tarda. El que oferim és un to, que és el nostre. Avui hi ha molta competència, molts mitjans, les notícies deixen de ser d'actualitat al cap de cinc minuts i tothom li dóna la volta a tot. Per tant, el que tu pots oferir és un to, una manera de mirar, i nosaltres creiem en la nostra, creiem que pot funcionar.

Però us fixeu en l'actualitat, no?

Som l'edició de tarda dels diaris. A les quatre tot està molt trillat, però han passat coses noves i segurament n'hi ha de petites que s'han escapat. Nosaltres tenim temps de buscar les petites coses de què es parla a les sobretaules. Els temes que hi ha a les cases sovint no són els de la portada dels diaris, i volem buscar aquests altres temes, que moltes vegades són la llengua, la política o l'economia, però des d'un punt de vista més domèstic, més proper, més de: "I això a mi com m'afecta?"

Fer un programa de tarda implica enfrontar-se al Versió , que engega la quinzena temporada i que s'ha consolidat com a líder de la franja...

I fan una ràdio magnífica. No cal que ho digui jo, ho diuen els seus oients, els anys que fa que estan en antena i la capacitat que han tingut per evolucionar sense perdre mai l'essència. El Clapés i el seu equip són extraordinaris, jo n'aprenc molt i sempre n'he après, perquè a més té una manera molt personal de fer ràdio, i funciona. Em trec el barret.

Però ara hi hauràs de competir.

Diré aquella frase tan tòpica, que també he dit a l'equip: la nostra competència aquest any hem de ser nosaltres, ens hem de superar a nosaltres mateixos. És absurd intentar superar algú altre quan encara no saps qui ets. Hem de fer un bon programa, i evidentment que estàs pendent dle que es fa a les altres emissores, no només a RAC1, però arriba un punt en què tens massa fronts oberts, i has d'apostar per alguna cosa. Nosaltres apostem per la nostra manera de fer. Que coincideix en algun aspecte amb algun programa, perfecte. Que no, perfecte. Evidentment, hem begut de molts professionals, però no provem de copiar cap estil ni de no copiar-lo. De fet, el nostre estil encara no existeix. Però crec que no és com el de cap altre, és el nostre i ara l'hem de fer créixer. I esclar que tindrà coses de Nierga i de Clapés, però igual que en tindrà de Bassas, de Fuentes, de Basté, o de Bosch, Albert Om o Toni Soler quan feien ràdio. Tots són referents perquè cap no ho sigui del tot.