Publicitat
Publicitat

Tecnocrònica de tribunals

Els litigis per protegir la propietat intel·lectual van des del nom de les botigues d'aplicacions fins a la visualització prèvia de les imatges de les càmeres

Les batalles comercials no es lliuren només al mercat. Molt sovint les empreses tracten de guanyar avantatge mitjançant litigis per protegir la propietat industrial que consideren pròpia, de manera justificada o no, o bé intenten obtenir-ne rendiment econòmic, si és possible penalitzant els competidors. En el sector tecnològic, amb empreses joves que disposen de molts diners, és habitual fitxar empleats de companyies ja establertes per tal d'emportar-se una part dels coneixements o l'experiència adquirida, i a vegades hi han d'intervenir els jutges per determinar qui té la raó. La subcontractació de la fabricació i el fet de recórrer a components estàndards també tenen un paper en les fuites d'informació. I en el camp del programari s'han arribat a patentar aspectes que semblarien increïbles a un consumidor, però que en algun moment algú va dissenyar i altres van anar adoptant. Aquests són alguns dels casos que hi ha oberts actualment al sector.

Botiga d'aplicacions o App Store?

Hi ha una raó per la qual el catàleg d'aplicacions mòbils de BlackBerry es diu App World; el de Palm, App Catalog; el de Google, Android Market; el de Nokia, Ovi Store, i el de Microsoft, Marketplace: Apple va demanar el registre de la marca App Store el 2008 i li van acceptar l'any passat. Per tant, cap altre fabricant té dret a fer servir el nom, o això semblava fins que Amazon, el gegant de la venda per internet, ha obert el seu propi catàleg de programes per a mòbils Android i ha començat a denominar-lo, precisament, Appstore. Apple no ha trigat gens a reclamar als tribunals que faci desistir Amazon, tot al·legant que la denominació pot confondre els consumidors. Curiosament, Microsoft va objectar al juliol al registre d'Apple dient que app store ja havia adquirit la categoria de nom genèric. Apple, amb certa ironia, li va respondre que en aquest cas, Microsoft tampoc hauria de posseir el nom Windows, perquè no vol dir altra cosa que 'finestres', i el Mac també en té.

Els 'tablets', als tribunals

La frontera entre els lectors de llibres electrònics i els tablets és cada cop més difusa, sobretot quan els fabricants dels primers comencen a adoptar sistemes operatius propis dels segons. Així ha passat amb el Nook, l' e-reader de la cadena de llibreries nord-americana Barnes&Noble. L'empresa, juntament amb els seus proveïdors Foxconn i Inventec, ha estat demandada per Microsoft, que afirma que el Nook utilitza diversos elements de la seva propietat intel·lectual, des de pestanyes per canviar de pantalla fins a la interacció amb els documents. De fet, el programari de lectura i navegació del Nook es basa en el sistema operatiu Android, però de moment Microsoft no s'enfrontarà a Google i es conforma a reclamar als demandats que paguin una llicència per l'ús de les seves patents, tal com ja fa un altre fabricant -HTC-, amb qui manté més bones relacions.

Quan un mòbil també és una càmera

Per si no n'hi havia prou amb la irrupció de la fotografia digital per carregar-se el negoci de la fotografia química, resulta que els fabricants de càmeres també s'han vist superats per la inclusió de funcions fotogràfiques als telèfons mòbils. Un únic fabricant, Nokia, ven moltes més càmeres dins de mòbils que tots els fabricants de càmeres autònomes junts. Una de les empreses més afectades ha estat Kodak, que ha optat per treure rendiment econòmic del seu enorme fons de propietat industrial. L'empresa americana acaba de demandar Apple i RIM, i els reclama un total de 1.000 milions de dòlars per la llicència de la seva patent d'un "sistema de visualització prèvia de les imatges en telèfons amb càmera". Per dubtós que sembli, es veu que hi té dret, i pel mateix concepte ja ha obtingut 550 milions i 414 milions de dòlars de Samsung i LG, respectivament.

Demandes internacionals

En la majoria de casos, els conflictes de propietat industrial es presenten als Estats Units, el paradís dels advocats perseguidors d'ambulàncies. Però també n'hi ha que tenen implicacions internacionals. És el cas de les demandes creuades entre l'americana Motorola i la xinesa Huawei, totes dues proveïdores d'equipament de telecomunicacions per a les principals companyies telefòniques mundials. Les dues empreses s'acusen mútuament de sostracció de secrets industrials, en part com a conseqüència d'una relació prèvia de distribució dels productes respectius. A més de l'afectació directa, del resultat en depèn una altra operació, la compra del negoci de Motorola per l'europea Nokia Siemens, i de retruc l'acceptació de la compra per les autoritats antimonopoli xineses.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT