Telefonia mòbil de gran luxe

El model més econòmic de l’iPhone 5s, l’actual smartphone emblemàtic d’Apple, costa 699 euros, i el més complet s’enfila fins als 899 euros. Aquest preu el situa fora de l’abast de molts compradors, però tot i així se’n venen prou unitats perquè hagi deixat de ser el símbol d’estatus que havia representat inicialment. Potser per això, Apple va afegir a les versions blanca i negra del telèfon un tercer acabat de color daurat que ha estat molt ben acollit en alguns mercats orientals, un moviment que ben aviat va ser imitat per altres fabricants com Samsung, amb edicions daurades dels seus Galaxy S4 i S5.

Però una cosa és l’aparença de luxe i una altra de molt diferent el luxe de debò, que no sempre va acompanyat del bon gust. Així ho demostra la funda per a l’iPhone 5 que l’empresa nord-americana The Natural Sapphire Company assegura tenir a la venda per més de 100.000 dòlars (gairebé 75.000 euros): està feta d’or de 18 quirats i porta incrustats 2.380 safirs blaus de Ceilan, més 38 robins vermells que reprodueixen l’imprescindible logotip de la poma d’Apple i una maragda representant la característica fulla. Curiosament, el safir és un material que ha acabat formant part dels iPhone de sèrie: Apple el fa servir en el sensor dactilar del model 5s.

Més enllà de les fundes, també hi ha empreses que ofereixen mòbils xapats en metalls preciosos: Goldgenie cobra 60.000 euros per un iPhone 5 amb 200 grams d’or de 18 quirats; el preu puja fins als 85.000 euros si hi afegeixen 364 diamants. En qualsevol cas, dubto que sigui gaire pràctic, considerant que el telèfon de sèrie pesa només 112 grams.

Hi ha també tot un mercat de telèfons que incorporen el luxe de sèrie. Probablement la marca pionera sigui Vertu, nascuda l’any 1998 com a filial de Nokia amb el principi de “si et pots gastar 20.000 dòlars en un rellotge, per què no en un mòbil?” Fa uns anys, l’encarregat de la botiga de Nokia al centre d’Hèlsinki m’explicava que la secció Vertu del seu establiment era freqüentada sobretot per clients russos que arribaven amb limusina, acompanyats de senyores espectaculars i guardaespatlles amb cos d’armari, i pagaven en efectiu. En aquella època els telèfons Vertu portaven el sistema operatiu Symbian, però Nokia va vendre la marca i la fàbrica l’any 2012 a un grup d’inversors que ara ofereixen smartphones amb Android. El seu model més recent és el Signature Touch, amb carcassa de titani forrada de pell de vedell, càmera amb òptica Hasselblad i so Dolby dissenyat per Bang & Olufsen. La versió bàsica costa uns 7.300 euros i Vertu destaca que és compatible amb més bandes de freqüència que qualsevol altre mòbil del mercat; suposadament, els seus clients de la jet set que es passen la vida rodant pel món hauran de patir per la cobertura molt menys que nosaltres, simples mortals.

Altres marques de mòbil que apunten al segment dels clients amb diners per gastar i ganes que es noti són Gresso i Mobiado, amb models al voltant dels 2.500 euros. També hi ha marques especialitzades tradicionalment en el luxe que han incorporat un o més telèfons mòbils al seu catàleg, com la divisió Tonino de Lamborghini, que ofereix per 3.000 euros el model Antares amb Android, i la rellotgera TAG Heuer, amb la gamma Meridiist a partir de 4.000 euros.

En aquesta línia, el cas més extrem deu ser la firma suïssa Savelli, que té una àmplia gamma de smartphones Android amb acabats més propis de la joieria que de l’electrònica de consum. El seu model bàsic és el Blue Jeans Ostrich, que costa 8.420 euros, però la cosa es va enfilant fins als 162.140 euros del seu model estrella, fet d’or blanc i amb 75 maragdes i 900 brillants. Asseguren que només n’han fabricat nou unitats i, molt oportunament, l’han batejat Emerald Insane, que significa boig.

Cal dir que la majoria d’aquests mòbils de luxe inclouen algun servei de majordom a distància, disponible les 24 hores del dia per aconseguir-te amb una trucada coses com entrades per espectacles suposadament exhaurides i taula per aquest vespre en un restaurant que no accepta reserves per abans de dos anys. De fet, fins i tot existeixen operadores de telefonia mòbil que no basen la seva oferta en preus barats per minut, sinó tot el contrari: entre els anys 2005 i 2008 va funcionar als EUA la companyia Voce, que oferia servei de telecomunicacions, renovació anual del mòbil i un majordom virtual per atendre els capricis. Voce va plegar, però fa uns mesos li ha sortit descendència a Espanya: segons informa elEconomista.es, Juan Junquera, que havia estat secretari d’estat de Telecomunicacions amb el govern del PP, ha fundat Cyrca, una operadora virtual per a supermilionaris que fa servir la xarxa d’Orange i que, adaptant-se als temps que corren, complementa l’atenció personalitzada amb un servei de xifrat de les trucades i els missatges, per tal d’evitar que algú els xafardegi. Mentre ells parlen de les seves coses, nosaltres continuarem en el món real.