Mèdia 28/10/2011

Tintín en una roda de premsa

àlex Gutiérrez M.
2 min

Doncs resulta que era l'hora del tancament i, aprofitant l'estrena de la pel·lícula de Tintín, molts periodistes van començar a especular què passaria amb el noi rosset si hagués de guanyar-se les garrofes en un diari avui dia. "No podria viatjar per informar, perquè cal retallar despeses", deien des de l'Associació de Premsa de Madrid. Altres exemples: "Tintín, envia ARA MATEIX titulars per a la web, un parell de tuits, actualitza el blog i escriu la crònica. I després telefona als de la ràdio", "Avui puja a La Noria… Tintín!" o bé "Tintín, aquest tema no dóna clics". Dominava el to planyívol i el nivell de lamentació per tuit quadrat era elevadíssim: els periodistes s'esbravaven i deixaven constància d'alguns dels perills que amenacen la premsa de qualitat. Precarietat, censura, banalització…

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Al cap d'uns minuts, Jesús Maraña, director de Público, deixava anar: "Si els diaris concentressin tant enginy com el hashtag #tintinavui, potser el futur seria una mica menys incert…" Potser sí que ens hem tornat acomodaticis, però sense obviar una veritat fonamental: el valor d'un periodista al mercat ha baixat molts punts en la darrera dècada. I és una conseqüència lògica -per molt que sigui indesitjada- quan es constata que el valor de la informació també ha baixat. Pura llei d'oferta i demanda.

L'enginy és gratis: només cal connectar-se a Twitter i seguir les persones adequades. Però la informació de qualitat, la que ve contrastada, la que es contextualitza amb analistes rigorosos, ja és un bé més escàs. Com el valor a la mili, l'enginy se li suposa al periodista si aspira a ser llegit i no avorrir. Però al centre del negoci hi segueix havent el que hi ha hagut sempre: la narració des de primera fila dels esdeveniments històrics, les bones històries humanes, el desemmascarament del poder quan roba, enganya o menteix. El periodisme.

stats