Tres retrats d’Ada Colau, segons el grau de simpatia
BarcelonaEls dos diaris de més tirada a Catalunya demostraven com l’acord entre Barcelona en Comú i la CUP es pot titular amb connotacions oposades, segons la simpatia amb què l’alcaldessa és vista a cada capçalera. 'El Periódico' obre portada amb “Colau es guanya la CUP amb més despesa social”. Aparentment, tot perfecte: verb alegre i diners per als pobres. Cal ser malànima per estar-hi en contra. En canvi, a 'La Vanguardia' l’assumpte es presenta amb un to diferent: “Colau es compromet a dissoldre els antiavalots per aconseguir el vot de la CUP”. Aquí, la gent d’ordre ja tremola. I es remarca la necessitat de l’alcaldessa de sumar vots i aprovar el pressupost. Contrasta, doncs, amb el titular d’'El Periódico', que no explicita aquesta necessitat i suggereix més aviat un bon rotllo general. El recel de 'La Vanguardia' pel pacte s’expressa a la secció anònima titulada 'Creiem que'. Diu: “Sembla un preu massa barat. És evident que l’acord entre BComú i la CUP no es pot limitar als punts que figuren a l’informe en el qual figuren els ítems pactats, que darrere aquest acord hi ha una sèrie de compromisos molt més importants”. (Inseriu música de 'La dimensió desconeguda' aquí).
Si aquestes dues versions no els agraden, en tinc d’altres, que mig diria Marx (Groucho). 'El País' titula així la seva peça, a l’interior: “Ada Colau elimina els antidisturbis abans de pactar amb la CUP”. Segons explica, la decisió ja estava presa. En canvi, el subtítol de portada del diari de Godó afirma que la mesura “apareixia al programa de Barcelona en Comú, però havia quedat en un segon pla”. No és un detall menor: hi va la diferència entre aparèixer com una necessitada ('La Vanguardia') o com algú amb iniciativa ('El País'). Els titulars, ja ho veuen, són els pinzells d’aquest ofici.
