20/02/2012

Tres sospirs durant els Goya

2 min

1. Escric això mentre tot just comença la gala dels Goya. Si el número musical inicial marca tendència del que queda de la nit, la dels premis Gaudí ens semblarà digna en comparació de l'Òpera de París. A les 22.07, doncs, el nombre de resultats que ofereix la cerca "Wert cine" a Google és de 952.000. Si mirem "Wert libros" la xifra ja puja als 10,6 milions. Però encara queda curta amb els 13,8 milions de resultats que apareixen si busques "Wert toros". Aquest indicatiu informal, que he batejat com a Wertòmetre, marca quines són les prioritats del nou ministre de Cultura en el poc que portem de mandat.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

2. Tinc una relació d'amor-odi amb les gales. M'encanta criticar-les però no em puc sostreure de tornar a caure en la seva trampa al cap d'un any. Enguany tinc ganes de veure si tothom que es va esquinçar les vestidures amb el nivell d'acudits ara també garla amb perles d'Eva Hache com "Standard's & Poors no es una tienda sueca de ropa juvenil" o "Cómo te puedes fiar de los bancos si atan los bolis con cadenitas" , un acudit que ja era ranci l'any 1983. Amb els Gaudí van abundar les queixes (a Twitter i a la vida real) perquè l'humor era barroer i ofensiu. Que quedi aquí la meva opinió que el pitjor menyspreu és el que ofèn la intel·ligència de l'espectador.

3. En una cosa sí que la gala superava la dels Gaudí: en la possibilitat de simultaniejar la feixuga gala i el Twitter. Els premis del cinema català s'emetien per televisió en diferit, cosa que matava tota la intriga, si volies comentar la gala per les xarxes socials. TV3 hauria de pensar en això i atrevir-se amb el directe. Però, tenint en compte els nervis exhibits per la nostra classe política, el més probable és que el diferit sigui de dos o tres dies, per allò de revisar a fons el guió.

stats