Twitter fa cinc anys i s'erigeix en el mitjà de la immediatesa

Barcelona.Avui fa tot just cinc anys que Jack Dorsey, un dels programadors de Twitter, va enviar el primer tuit, amb el text "Invitació als companys de feina". Durant uns mesos, Twitter només era accessible per invitació, i els treballadors de l'empresa i els seus familiars i amics eren els únics que el podien utilitzar. El juliol del 2006 va ser quan es va obrir al gran públic.

Dorsey, autor de la idea, treballava al servei de podcàsting Odeo, que no acabava de despuntar. Els seus responsables, però, no eren uns aficionats. Biz Stone i Evan Williams, els dos fundadors, ja havien creat el conegut Blogger, que van vendre a Google per una xifra milionària, i de seguida van veure que la idea tenia molt potencial. Hi van apostar fort, i la jugada els va sortir rodona.

El secret del fenomen

Twitter encara està lluny de les xifres de Facebook -600 milions d'usuaris -, però creix a un ritme molt més ràpid i les seves característiques fan que tingui més influència i més possibilitats econòmiques. L'emprenedor Àlex Puig, considerat un dels principals experts en xarxes socials de Catalunya, explica que el secret és que Twitter no és una xarxa social com Facebook, sinó un simple canal de comunicació.

El que podria semblar una feblesa, la seva aparent manca de funcionalitats, és justament la seva principal fortalesa, ja que cadascú té la llibertat de fer-lo servir a la seva manera. A més a més, això fa que els continguts que s'hi troben siguin molt més immediats. Per una altra banda, la majoria de missatges són accessibles per tothom, i això provoca que la informació no només corri molt ràpid, sinó que pugui arribar a molta gent i, de manera específica, a l'audiència potencial interessada en un missatge concret.

"Un sevillà m'ho va definir com anar a un bar amb els amics", explica Àlex Puig. "La diferència és que és massiu", afegeix tot seguit. "En un bar podies arribar a 15 persones i a Twitter, en el meu cas, arribo a 55.000". I encara que un usuari tingui molt pocs seguidors, els missatges es redifonen molt fàcilment, i poden arribar a tot arreu. "És un gran altaveu", conclou Puig.

Temps real i abast global són dues característiques que fan que Twitter sigui una magnífica eina per organitzar ràpidament iniciatives col·lectives, com ha passat amb les revoltes al món àrab. Àlex Puig matisa, però, que tot parteix d'un descontentament real que ja existia abans. "Amb Twitter la gent s'ha posat a compartir-ho, s'han adonat que no estaven sols, i s'han acabat ajuntant", resumeix. Però a Twitter també triomfen activitats més lúdiques, com comentar un esdeveniment en directe o criticar l'enèsim famós que té una badada.

Les possibilitats de negoci

Fins fa molt poc, Twitter creixia i creixia, però no es preocupava pel rendiment econòmic. Això feia dubtar de la seva viabilitat, però Àlex Puig es mostra convençut que té molt de futur. D'una banda, perquè, tot i fer-ho de mica en mica i amb cura per no molestar els usuaris, ja està començant a ingressar molts diners (s'estima que va ingressar 31,7 milions d'euros l'any passat) per publicitat. I sobretot per un concepte desconegut per al gran públic però que és l'autèntica gallina dels ous d'or: el data mining.

Puig explica que l'immens volum de missatges que s'hi publiquen, 140 milions cada dia de mitjana durant el mes de febrer, és una informació molt valuosa. El data mining , que és el tractament i l'anàlisi de tota aquesta informació, permet preveure els ingressos de taquilla d'una estrena de cinema, si un nou producte funcionarà o les tendències electorals, entre moltes altres coses.

Tot i advertir que les eines d'anàlisi que han de permetre treure suc de la informació encara tenen camí per recórrer, Puig assegura que les possibilitats són "brutals", i es mostra convençut que moltes empreses i institucions pagaran per disposar-ne.