26/03/2011

'Ultimitis' amb Liz Taylor

1 min

Cada cop que mor una estrella del cinema clàssic, la premsa mira d'enterrar tot aquell món. De Liz Taylor s'ha dit que era l'última diva de Hollywood. Però alguns diaris ja van fer servir aquest tòpic, fa onze anys, quan ens va deixar Heidy Lamarr. També he llegit els últims dies "última estrella de Hollywood" (i l'hemeroteca ens diu que Robert Mitchum i Paul Newman ja havien rebut aquest qualificatiu), "última reina" (com vuit anys enrere ho va ser Katherine Hepburn) o "últim gran mite" (cartutx ja gastat amb Tony Curtis). Aquest ús i abús de la fórmula "últim" m'ha fet pensar en aquella època en què, amb poques setmanes de diferència, hi va haver cinc o sis "partits del segle": la xarxa és el lloc ideal per constatar que el periodisme és un ofici de memòria curta. I que un titular d'un diari, al cap de poques hores, ja genera desenes de milers de resultats de tots els blogs i mitjans que copien, segresten, agreguen o es refereixen a la notícia.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

En tot cas, gastats ja "diva", "reina", "estrella" i "mite", a veure què ens traiem de la màniga els periodistes quan morin Lauren Bacall, Joan Fontaine, Olivia de Havilland, Esther Williams o Doris Day.

stats