Publicitat
Publicitat

LALLAMBREGADA

Utilitzar les víctimes

Molts cops he intentat imaginar-me el dolor que deus sentir quan, en nom d'unes idees, assassinen una persona que estimes. Ha de ser un dolor tan terrible que mai no aconseguiré imaginar-me'l. La ràbia ha de ser tan intensa. La impotència ha de ser tan espantosa. La soledat ha de ser tanta. Sí, la vida ha de continuar, però quan et passa una cosa així, la vida continua pel pedregar de l'angoixa, el dolor i la tristor permanent.

Dit això, sóc dels que pensen que no és el mateix una víctima del terrorisme que el familiar d'una víctima. Tots han de tenir una atenció, per descomptat, però no poden tenir el mateix tractament. Sóc dels que pensen que les associacions de víctimes han d'estar despolititzades. Sóc dels que pensen que les associacions de víctimes hi són per ajudar les víctimes i els seus familiars i no per organitzar manifestacions. Sóc dels que pensen que les víctimes no poden ser utilitzades permanentment com a coartada per intentar impedir que girem full, un dolorosíssim full. La humanitat ha comès crims terribles, si vol vostè fins i tot imperdonables, i a Europa tampoc en fa tant, però hi ha una cosa que es diu perdó, que és molt dolorós de practicar, però que és l'única manera que tenen els pobles de sortir-se'n i tirar endavant. Sóc dels que pensen que si jo fos una víctima potser no sabria perdonar; per tant, entenc que n'hi hagi que no vulguin fer-ho. Sóc dels que pensen que furgar en el dolor de les víctimes per tenir més vots, per vendre més diaris o per aconseguir el lluïment personal és l'acte més miserable possible. Sóc dels que pensen que els mitjans de comunicació han/hem de deixar tranquil·les les associacions de víctimes i les víctimes, i deixar d'utilitzar-les per reforçar la línia editorial. Sóc dels que pensen que ja n'hi ha prou d'utilitzar els pobres pares de Miguel Ángel Blanco. Pobra gent, deixin-los en pau. Què aporta burxar en el seu dolor? Sóc dels que pensen que ja n'hi ha prou d'exposar la vida personal de la pobra Irene Villa. Quin sentit té remenar-ne els sentiments més íntims? Parin ja, ni que sigui per convèncer-nos que no és cert que alguns treballen per dividir permanentment la societat en benefici propi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT