Publicitat
Publicitat

'Vatileaks'

Darrere de Vatileaks descobrim un crac de la comunicació. No només ha aconseguit presentar un Vaticà distorsionat, sinó també basar les interpretacions de la cosa en l'esperpent i no en la realitat. Segons el llibre Sua Santità , basat en desenes de documents privats, robats i filtrats de dins el Vaticà, la central catòlica seria un ambient d'intrigues i lluita pel poder, d'hipocresia i corrupció, en criminal incoherència amb el missatge cristià. Bravo. Al seu costat, el Gide de Les caves du Vatican és una broma! Ara han detingut el cambrer de Benet XVI per les filtracions. Només falta pell i sang per completar el xou.

El llibre sí que mostra la greu deslleialtat de càrrecs de confiança vaticans i la poca traça i/o la complicitat d'alguns alts responsables eclesiàstics amb aquest imbroglio . La resta són insinuacions i sospites més que proves i demostracions. Tant se val. Als mitjans ja ens va bé no treballar-hi gaire, no comprovar-ho gaire. Que la realitat no ens espatlli una bona història. Un moment, però. ¿No fa dos mil anys que dura, el Vaticà? I mira que n'han passat de grosses! En l'anomenat segle del ferro (el X), l'escàndol més petit és que van fer Papa un nen. Això és només un segle. Aquest ritme no l'aguanta cap institució. Potser no és tan podrit com es pinta. Alguna cosa més poderosa sosté la cosa, malgrat tot i tothom. És aquí on volia anar: no tenir en compte aquesta peculiaritat em sembla mala llet o incompetència. Em sap greu pel periodisme que no comprova, pel periodisme injust. ¿Recordeu que als Estats Units van denunciar Benet XVI per encobridor de pederastes? Atiava la polèmica The New York Times . Mesos i mesos d'hores i pàgines amb aquesta cançó arreu del món. Aquest febrer l'advocat acusador va retirar la demanda. Quants mitjans se'n van fer ressò i com? Doncs això.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT