Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Miquel Àngel Pasqual: "Veia més els de La Trinca que a la dona"

Humor "És inalterable, la seva essència roman" Retir "Forçós, però no em planyo. Sóc fill de tot el que he fet" Fama "Emprenya i a sobre no te la paguen" Escenaris "És on m'ho passo més bé"

Anava per a germà marista: ho va deixar i més tard va muntar La Trinca amb Josep Maria Mainat i Toni Cruz. Es reconeix com un animal d'escenari i segueix cantant amb Pep Picas, de Sant Sadurní.

Creu que l'humor de La Trinca té vigència avui dia?

L'humor és inalterable, la seva essència roman. Quan algú se la fot, et pixes de riure a qualsevol època.

Quina cançó de La Trinca aniria millor per als temps que corren?

Qualsevol que parli de confusió i oportunisme polític.

Vostè va viure la Transició...

Quina transició, de què a què? Anem de la caca a la merda. I disculpa el símil.

Com recorda els inicis?

En aquella època a la província de Barcelona hi havia 2.000 grups. Tothom que havia aconseguit quinze duros de la tieta s'havia comprat un instrument i tocava.

Els va sorprendre la fama?

No hi vam donar la importància que en realitat tenia. De fet, la fama més aviat emprenya i a sobre no te la paguen.

No es van sentir mai superats?

Va anar tan de pressa i era tan increïble que valia la pena creure-s'ho. Cal creure en les utopies.

Què destacaria d'aquella etapa?

Vaig ser molt feliç.

I van començar a fer programes de televisió.

Això triga. En sis anys havíem sortit dues vegades a la tele amb grans demòcrates actuals censurant-nos.

El primer de la factoria La Trinca va ser No passa res! , a TV3

Estava molt bé. Ens vam comprar trastets per fer programes. Quan t'hi poses tens dues opcions: o et gastes una pila de diners o ho fas com pots. Vam optar per la primera.

Més tard van fer el salt a TVE, amb el Tariro, Tariro.

Vam guanyar l'Ondas i la senyo ens va demanar un programa igual.

La senyo ?

La Pilar Miró. Ens va fer cridar. L'endemà ens envia un productor i un cap de productor català. En una hora els comptes estaven fets i aprovats. Així va bé fer negocis.

Va muntar Gestmusic i al cap de poc ho va deixar.

Ja en tenia prou. No em trobava bé, se'm feien forats a l'estómac. No volia ser el més ric del cementiri. Vaig plegar i vaig vendre les accions per tres duros, el valor comptable.

Se'n penedeix?

No. Primer m'hauria de penedir que m'agradés pujar a l'escenari i no fer televisió. Ho trobo repugnant. Bé, quasi. Amb els companys era molt agradable.

Devien passar moltes hores junts.

Veia més els de La Trinca que a la meva dona.

Deu fer una vida tranquil·la.

Forçosament, però no em planyo. Sóc fill de tot el que he fet.

Com va anar el programa de TV3 Buscant La Trinca ?

Em vaig divertir molt, em va el matarile. Sóc animal d'escenari, és on m'ho passo més bé. Quan estava malalt, tot era actuar i curar-me.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT