POLÈMICA PER LA SENTÈNCIA DEL CONSTITUCIONAL
Mèdia 08/02/2012

Vet a la càmera oculta

Natalia Araguás
2 min
RECURS OCASIONAL Tant la BBC com TV3 coincideixen en els seus llibres d'estil que les gravacions ocultes han de fer-se en casos molt excepcionalsi comptant sempre amb el vistiplau de la direcció.

Periodisme d'investigació o simple recerca de més impacte televisiu? El debat s'ha reobert arran de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que va declarar dilluns passat per primera vegada "il·legítim" l'ús de càmeres ocultes en l'àmbit periodístic. L'alt tribunal va desestimar el recurs d'empara interposat per Canal Mundo Producciones Audiovisuales i la Televisió Autonòmica Valenciana, condemnats el 2009 pel Tribunal Suprem a indemnitzar amb 30.000 euros una esteticista per haver-la gravat dins de la seva consulta privada i haver difós les imatges en un programa sobre falsos professionals de la salut. El TC considera que la càmera oculta "es basa en un engany que el periodista desplega simulant una identitat oportuna segons el context": en aquest cas, un pacient. Es poden provocar "comentaris i reaccions" que potser no s'haurien obtingut a cara descoberta, observa.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

"La sentència diu que si la càmera oculta mostra espais íntims o elements que permeten identificar una persona sense el seu consentiment no prevaldrà mai la llibertat d'informació, sinó el dret a la intimitat i l'honor", resumeix Joan Barata, professor de dret de comunicació a la Blanquerna. És "molt clara i taxativa" i crea un precedent que a partir d'ara hauran de tenir en compte les empreses de comunicació. Significa la fi de la càmera oculta? "No, pot ser admissible si es demostra que el tema és d'interès general i no es vulnera el dret a la intimitat ni a la pròpia imatge", afegeix Barata.

La reacció dels col·lectius professionals no va fer-se esperar. "És perjudicial per al periodisme d'investigació, són argúcies per intentar arribar a la veritat, desvelar el que determinades fonts no volen dir", va defensar Elsa González, presidenta de la Federació Espanyola d'Associacions de Premsa (FAPE). Per Francesc Escribano, director de la productora Minoria Absoluta, la càmera oculta s'ha de fer servir només "en casos que estiguin molt justificats". A Espanya "se n'ha abusat moltes vegades per a coses que no tenen sentit", reconeix. Com a exemple de bon ús, cita el programa de la BBC Undercover , que gràcies a aquest recurs va desvelar una trama de corrupció en el futbol, entre altres afers.

El llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) fixa que les gravacions ocultes només han de fer-se "excepcionalment, quan siguin l'única manera d'obtenir informació pública de gran interès". La direcció ha d'autoritzar sempre la difusió del material obtingut. La BBC encara és més estricta, informa Eva Ontiveros, corresponsal de l'ARA a Londres. No només s'ha d'obtenir permís per emetre el material, sinó també per enregistrar-lo. Qualsevol engany addicional a l'ocultació del mètode de gravació "ha de ser el mínim necessari i proporcional a la matèria", diu la cadena britànica.

Segons Llúcia Oliva, presidenta del Consell de la Informació a Catalunya, l'ús abusiu de la càmera oculta en programes d'entreteniment i sensacionalistes "ha fet molt mal al periodisme d'investigació". Ella la veu com "una eina útil" i recorda que "de vegades no hi ha cap altra manera de revelar pràctiques il·legals, enganyoses o abusives".

stats