On és el Wally (Fernández Díaz)?
BarcelonaSi vostè va buscar Jorge Fernández Díaz entre les múltiples autoritats presents en el lliurament dels premis Fundació Princesa de Girona, va cremar diòptries en va. El ministre de l'Interior –i oficiosament d'Indústria, atesa la seva gran capacitat de fabricació– no va complir la tradició d'anys anteriors de ser la màxima representació de l'Estat. Aquest detall va ser explicat de diverses maneres. 'La Vanguardia', per exemple, ho feia així: "El secretari d'Estat d'Educació, Marcial Marín, va exercir de ministre de jornada (en anys anteriors hi havia acudit el titular d'Interior, Jorge Fernández Díaz). La Casa del Rei no intervé en l'assignació del ministre de jornada, que és una atribució del Govern". Resulta que Catalunya Informació i ElNacional.cat havien explicat –cadascú amb fonts pròpies– que si el ministre feia campana era perquè el rei l'havia vetat. La crònica de 'La Vanguardia', publicada després d'aquestes revelacions, es convertia en un apòsit per cobrir diligentment les espatlles de Fernández Díaz (a qui el diari encara no ha assenyalat amb un dels seus populars semàfors vermells). Potser Felip no té la potestat per designar qui ha de ser el ministre convidat, però el que sí que deu tenir el rei és un mòbil. I una trucada del monarca deu ser tinguda en compte, sobretot en temps d'investidura. Que la Casa del Rei negués el veto aquell vespre, no té valor a l'hora d'avaluar el cas: resulta evident que no podia fer pública una desautorització així.
La portada de l''Abc' dóna una pista sobre per què Felip podria haver exercit aquest possible veto: s'hi veu el monarca, al costat de Puigdemont, i el titular: "El rei demana a Catalunya 'aprendre a conviure'". Convindran amb mi que aquesta mateixa portada, amb Fernández Díaz traient el cap a la fotografia, seria d'una deliciosa eloqüència.
