Publicitat
Publicitat

LA CRISI DELS MITJANS

El 'Washington Post', que va desvelar l'afer fa 40 anys, pateix una severa crisi

Watergate, un mite enrunat

El pla inicial de Tots els homes del president mostra una màquina d'escriure i el repicar furiós de les tecles contra el full de paper. S'hi està escrivint un dels articles que contribuirà a defenestrar Richard Nixon de la Casa Blanca arran de l'escàndol del Watergate, que acaba de complir quaranta anys. El director Alan J. Pakula va modificar el so d'aquesta seqüència inicial, de manera que mentre la tinta s'imprimia al full a cop de tecla, el que se sentia en realitat eren trets de bala. La idea era clara: el periodisme podia ser una arma. Quatre dècades després, les sorolloses màquines d'escriure han deixat pas als discrets teclats dels ordinadors. ¿Metàfora sobre la pèrdua de poder del periodisme?

Resulta revelador fixar-se en l'evolució dels últims temps del Washington Post , el diari que va publicar les exclusives filtrades pel personatge conegut com a de Deep Throat [gola profunda]. Entre l'octubre del 2011 i l'abril del 2012 va vendre 507.615 exemplars durant els dies laborables, un 7,84% menys que en el mateix període de l'exercici anterior. Les vendes del diumenge també s'han desplomat: 719.301 exemplars, un 15,66% menys. I la publicitat s'ha anat reduint -un 17% de caiguda el primer trimestre d'enguany- fins al punt que el 2010 es va trencar un tabú: la primera pàgina incloïa un anunci. Era el primer cop des de la fundació del diari, el 1877.

En canvi, durant els setanta, a redós del Watergate, va doblar pràcticament les vendes, fins a situar-se sobre els 800.000, un nivell que va mantenir fins a mitjans dels noranta. Un altre indicador de la crisi: la redacció s'ha anat encongint. L'últim cop de destral el va rebre al febrer, amb un pla de baixes incentivades que la volia encongir un 8% més, fins a situar-la en 550 treballadors (uns 200 menys que el 2008). Ser una de les marques mítiques del periodisme de qualitat no li ha evitat sucumbir a la crisi que afecta la premsa de mig món.

El defensor del lector del Washington Post , Patrick B. Pexton, explica a l'ARA que han prescindit de dos dels seu set periodistes d'investigació, però que és previst tornar a ampliar l'equip: "Tenim encara el talent i els recursos per fer investigacions com les del Watergate, però és cert que avui dia és més difícil per les retallades de pressupost i la necessitat de publicar notícies les 24 hores del dia".

El seu discurs no és derrotista: "La redacció és encara una de les més grans del país i té més gent que quan va passar el Watergate, si bé ara hi ha molts periodistes i tècnics dedicats a una edició digital que no existia aleshores", explicava en una columna, tot i admetre que les notícies d'agència serien cada cop més freqüents.

El model de la web, a debat

Leonard Downie Jr. és de les poques persones que coneixia la verdadera identitat de Deep Throat, ja que era l'encarregat de supervisar la feina dels periodistes Carl Bernstein i Bob Woodward. Més tard, entre el 1991 i el 2008, va dirigir el diari i actualment és vicepresident de l'empresa editora. "Molts mitjans apostem encara pel periodisme d'investigació i últimament han proliferat fundacions sense ànim de lucre que impulsen projectes interessants, en col·laboració amb la premsa", explica a aquest diari. Preguntat sobre si el futur digital -caracteritzat per la immediatesa i pels articles curts- amenaça els reportatges de fons, Downie respon: "Això està canviant, amb els nous suports com les tauletes, que permeten una lectura còmoda de peces llargues. I, en tot cas, si un contingut és prou potent, segur que atrapa el lector, per llarg que sigui el text".

La web del Post té 16 milions d'usuaris mensuals i no té continguts de pagament. El debat a l'editora és viu: instaurar una zona Premium -com la majoria dels seus competidors- o intentar rendibilitzar amb publicitat el fet de ser de les poques marques de prestigi dels EUA que ofereix de franc tots els articles.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT