Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

'Web Site Story', a les seves pantalles

Després del primer websodi -vol dir capítol, no ens deixem endur pel pànic- de Cubicles , m'ha vingut al cap el que em va explicar un escriptor begut en un bar de Sabadell durant els primers 90, un invent que segons ell revolucionaria les lletres: la novel·la-fax, un gènere innovador en què els lectors cada matí rebrien per fax el capítol breu d'una novel·la que l'escriptor hauria escrit el dia abans. L'únic atractiu que hi vaig detectar és que si et trobaves l'autor pel carrer i et preguntava si t'havia agradat tal capítol o tal altre, te'n podies rentar les mans dient que se t'havia acabat el paper del fax. Desconec si en va arribar a escriure cap, li vaig perdre la pista, i no bellugaré un dit per esbrinar-ho. Durant un temps, quan l'aparell xiulava per anunciar-me que m'arribava un fax, el cor em feia un bot.

Cubicles , de sis capítols d'uns cinc minuts, és la primera sèrie en català produïda, concebuda i emesa exclusivament a la xarxa i d'això es veu que se'n diu una websèrie. Sense menysprear l'audàcia pionera, a mi les innovacions tècniques i els nous mitjans em cansen i em carreguen, sovint em semblen un zing-zing per a la població adulta (els nens ja estan abduïts). Un vespre que vaig penetrar en un cinema d'aquests de centre comercial nefand i vaig veure en 3D l'aparellament d'uns castors en un riu del Canadà, em van assaltar uns desitjos imperiosos de veure Una nit a l'òpera dels germans Marx en 2D (no hauria resistit Margaret Dumont en 3D).

Una mica és com, en el seu moment, les fracassades sèries per a telèfons mòbils o bé les penoses aventures interactives, aquelles que davant d'una disjuntiva t'animen il·lusionades: "Tria la teva opció!" I no hi és mai, la meva opció: "Que morin tots del tifus". Les websèries m'atraurien més si els albirés algun futur que no estigués marcat, com ara, per una producció misèrrima i l'amateurisme voluntariós.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT