#aixítampoc

Barcelona, dimecres passat. Uns 19.000 nois i noies, el futur del país, comencen la selectivitat. També obre el Saló de l'Emprenedor: hi desfilen 12.000 senyors i senyores. A més a més, uns 2.000 indignats proven de barrar l'entrada dels diputats al Parlament. La portada, esclar, se l'emporten els 2.000, és a dir, la part que es van comportar com a esquadristes -la resta, que s'ho miraven de prop i no feien res per parar-los, no en són pas responsables, oi?-. Els titulars de les portades d'ahir, efectistes: "Assetjats", "Indignant", "Coacció a la democràcia", etc. Els editorials, solemnes: "Atac a la democràcia", "En defensa de la democràcia", etc. Els tertulians radiofònics, digníssims, una pinya: "vergonya", "intolerable", etc. No dic que el Parlament no era el tema del dia. Em qüestiono, però, si aquesta cobertura informativa no acaba amagant (i amargant) el país normal -els nois de la selectivitat, els del Saló de l'Emprenedor, etc.-. Ben mirat, de què em sorprenc? És probable que el futur conseller de Cultura o d'Interior, o el futur director del diari o la tele de referència, sigui un dels 2.000. (Ep: dimecres també va començar el debat dels Pressupostos, els primers decreixents de la història del país. Només ho escric per acabar d'omplir la columna, no té importància.)