Publicitat
Publicitat

CRÍTICA XARXES

#aixítampoc

Barcelona, dimecres passat. Uns 19.000 nois i noies, el futur del país, comencen la selectivitat. També obre el Saló de l'Emprenedor: hi desfilen 12.000 senyors i senyores. A més a més, uns 2.000 indignats proven de barrar l'entrada dels diputats al Parlament. La portada, esclar, se l'emporten els 2.000, és a dir, la part que es van comportar com a esquadristes -la resta, que s'ho miraven de prop i no feien res per parar-los, no en són pas responsables, oi?-. Els titulars de les portades d'ahir, efectistes: "Assetjats", "Indignant", "Coacció a la democràcia", etc. Els editorials, solemnes: "Atac a la democràcia", "En defensa de la democràcia", etc. Els tertulians radiofònics, digníssims, una pinya: "vergonya", "intolerable", etc. No dic que el Parlament no era el tema del dia. Em qüestiono, però, si aquesta cobertura informativa no acaba amagant (i amargant) el país normal -els nois de la selectivitat, els del Saló de l'Emprenedor, etc.-. Ben mirat, de què em sorprenc? És probable que el futur conseller de Cultura o d'Interior, o el futur director del diari o la tele de referència, sigui un dels 2.000. (Ep: dimecres també va començar el debat dels Pressupostos, els primers decreixents de la història del país. Només ho escric per acabar d'omplir la columna, no té importància.)

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT