Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

La tribu arriba a la ciutat: pobrets, quina gràcia!

Cuatro ha estrenat Perdidos en la ciudad, que vindria ser, en argot futbolístic, el partit de tornada del Perdidos en la tribu . Si fa dos anys eren els espanyolets els que convivien amb tribus d'Indonèsia i Namíbia, ara és a l'inrevés. Els nadius s'han convertit en visitants per conèixer la ciutat. S'han instal·lat a les cases de les famílies que van acollir aleshores. És l'espectacle televisiu tipus La ciudad no es para mi , amb el Paco Martínez Soria. És l'efecte Cocodrilo Dundee , en què l'espectador riu de la poca traça dels indígenes que en una casa d'una societat avançada es tornen porucs davant d'una espremedora de taronges. I els amfitrions somriuen condescendents davant la ingenuïtat del tercer món. Els nous convidats es posen histèrics quan veuen un gos, escupen el pernil que han tallat d'una cuixa ibèrica, s'espanten davant la nevera perquè el gel crema i al·lucinen quan els expliquen per a què serveix un Tampax. El millor anunci per a l'empresa de tampons: la mestressa de la casa el desembolica i fa veure que se'l posa, explicant que no fa mal. La indígena l'agafa estranyada i diu que prefereix posar-se'l a l'orella com si fos una arracada. Els adolescents ensenyen al cap de la tribu un pòster d'una dona nua i el conviden a acariciar els pits a la senyora de la foto. Després, l'home, amb ulls d'enamorat, confessa que és la dona més bonica que ha vist a la seva vida.

Tot plegat, però, té alguna cosa de mentida. De comèdia muntada per als espectadors en què, si et fixes en la realització, t'adones que la gravació ha estat aparatosa i lenta, i que els convidats tribals han hagut de fer molta comèdia per generar bones escenes. Els indígenes no són idiotes: són els grans actors, amb tanta consciència del que s'espera d'ells que són hàbils fent-se els primitius. Saben quin paper han d'interpretar per complir la seva part del contracte. I així, reconfortar l'audiència perquè se senti afortunada en el seu còmode primer món mentre mira la tele.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT