Publicitat
Publicitat

CRÍTICA XARXES

És babord qui guanya, qui guanya …

Com que totes les guerres han de ser la "primera guerra… [alguna cosa acabada en 'ada']", la de Líbia és la primera tuitejada. Des de la còmoda llunyania, complint el mandat que intuïen i esperaven, els piuladors s'han afanyat a crear els bàndols pertinents, alineant-se amb #sialaintervencio o bé amb #noalaguerra. Com que a Twitter la batalla és incruenta, es permet creuar les línies i entrar al hashtag de l'enemic per posar-lo a parir amb intervencions de nivell. Diu @JuanmaMarchal, avatar amb logo del PP: " Stoy leyendo el #Noalaguerra y cada vez leo gilipolleces a mayor escala...Yo creo q ni @DavidBisbal dice las imbecilidades q estoy leyendo... " Només és un exemple. De burrades i tòpics barats n'hi ha a banda i banda. Un espectacle assimilable a aquell càntic competitiu d'adolescents que consistia a anar cridant "és babord qui guanya, qui guanya, és babord qui guanya a estribord", i a l'inrevés. Els que tinguin prou edat sabran de què parlo. Però què hi farem si hem crescut en un hàbitat on el coronel Gaddafi era rebut pels caps d'estat i de govern dels "nostres" i ara és el dimoni amb cua (i amb gas). Així són les causes, així ens expliquem els resultats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT