Publicitat
Publicitat

Els 30.000 brasilers d'Eugeni Xammar

Ara li diré quina era la inflació acumulada al Brasil en els 15 anys que van des del desembre del 1979 al juliol del 1994: el 13.342.346.717.617,70%. En canvi, entre el juliol del 1994 i el desembre del 2009, el 196,87%. Bestial. Com el Brasil passà d'una xifra a l'altra, del descontrol inflacionari a una moneda estable, ho explica Saga brasileria , de Miriam Leitao, la millor periodista econòmica (i potser sense "econòmica") del Brasil. Una veritable epopeia popular, cregui'm. El cas és que la periodista busca un punt de comparació per a la hiperinflació brasilera i, esclar, va de pet a la república de Weimar, on només el mes d'octubre del 1923 l'IPC es va enfilar al 24.280%. Quines són les fonts de Leitao sobre el cas alemany? Doncs la principal és el nostre Eugeni Xammar! El descriu amb paraules que qualsevol periodista voldria per a epitafi: " O jornalista catalão Eugeni Xammar nunca pôde reclamar da sorte. Poliglota, viajante, esteve várias vezes no lugar certo na hora certa, como naquele outono de 1922, em que foi mandado por ' La Veu de Catalunya' para ser correspondente na Alemanha. Seus textos são documentos históricos preciosos ". Etcètera.

Pobre. Encara avui el 90% dels periodistes (i dels professors) del país no saben qui era. En sabem més de Larra, Hunter S. Thompson o Jean Daniel que d'en Xammar, que és tan colossal com tots els altres. El que passa amb els textos i la memòria de Xammar passa també amb els magnífics periodistes de la generació dels anys 20 i 30 del segle XX: Passarell, Planes, Vigo, Cabot, De Bellmunt, Guansé, Madrid i d'altres. Ens els van arrabassar la Guerra i la dictadura i ens els està retornant l'esforç que fa l'editorial A Contravent. Ara també els reivindiquen al Brasil. El llibre de Leitao va vendre 32.319 exemplars l'any passat. Més de trenta mil brasilers saben que Xammar era un tità. És un consol.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT