LA LLENGUA AL QUIOSC
Mèdia 08/05/2011

El català als diaris: present i futur

Albert Castellví Roca
6 min
Els hem Pogut dir que els estimem

La premsa en català obre una nova etapa. La sortida al mercat de la versió catalana de La Vanguardia , unida al naixement de l'ARA al novembre, han ampliat substancialment l'oferta de capçaleres que es poden trobar diàriament al quiosc escrites en llengua catalana. Des del naixement de l' Avui , fa més de 35 anys, passant per l'aparició de l'edició en català d' El Periódico i fins a l'actualitat, la situació ha canviat molt, però la premsa en català ha d'afrontar encara nous reptes per aconseguir la plena normalització.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Hem demanat als directors dels diaris que s'editen a Catalunya i als responsables de les edicions catalanes de la premsa estatal que edita continguts en català la seva opinió sobre la situació actual i la del futur dels rotatius en català. Xevi Xirgo, director del diari Avui , i Joan Vall Clara, vicepresident del grup Hermes, que edita El Punt , han declinat la invitació per contestar les preguntes de l'ARA.

Aquestes són les respostes dels directors de la resta de diaris:

José Antich 'La Vanguardia'

1Amb la sortida de l'edició en català de La Vanguardia es tanca el cercle de la normalització lingüística al quiosc. Totes les capçaleres que s'editen a Catalunya ja són en català. El primer diari del país, i el tercer d'Espanya, surt també en català, i això fa doblar el consum de premsa en la llengua pròpia. Per això és un pas endavant històric. Un cop més, el grup Godó ha escoltat el batec del carrer i s'ha posicionat amb el segment central de la societat catalana, que empeny en la direcció de normalitzar plenament el català.

2El repte de la premsa, independentment de la llengua en què s'expressi, és informar. I fer-ho bé: amb independència, amb rigor, amb honestedat i, sempre, escoltant i dialogant amb el lector. L'era de les noves tecnologies ens demana una manera de fer molt més propera a la gent. La premsa en català ja té l'avantatge que és la que sentim més nostra, però també ha de ser la que ens doni més confiança, mantenint una mirada molt pròpia i, alhora, molt universal, com ha fet La Vanguardia durant els seus 130 anys d'història.

Enric Hernàndez 'El Periódico'

1No del tot, probablement perquè tampoc ho està, de normalitzada, la realitat sociolingüística d'aquest país. En tot cas, és molt positiu que cada cop hi hagi més capçaleres publicades només o també en català, perquè això permet que l'element de distinció al quiosc no sigui la llengua, sinó la qualitat dels continguts.

2Els reptes són els mateixos que té la premsa en conjunt: millorar la rendibilitat (o assolir-la, segons el cas) per poder oferir un producte més competitiu. La informació de pagament ha d'apostar per la qualitat, i això requereix inversió en personal i en mitjans. Al cap i a la fi, les noves tecnologies poden ampliar el nostre públic i augmentar la velocitat de transmissió de la informació, però les notícies les seguiran elaborant els periodistes.

Carles Capdevila ARA

1Ara ja hi som gairebé tots (falten els dos diaris esportius més venuts). Augmenta l'oferta en la nostra llengua, i els lectors poden triar-nos pel que diem, pel to, per la mirada, per la qualitat, pel crèdit. I hi ha totes les combinacions: diaris pensats i escrits en català, diaris editats en espanyol i en català, d'altres amb suplements en la nostra llengua. El quiosc s'assembla més al país, i dóna la raó als pioners i a la premsa local i comarcal.

2A l'ARA estem entusiasmats vivint des de primera línia uns anys en què la revolució tecnològica i les xarxes socials transformen el model de negoci. Són temps complexos, però ofereixen reptes increïbles, si convencem els usuaris que el bon periodisme té un cost i cal trobar la manera de cobrar pels continguts. Apostem per innovar, i com que ho fem naturalment en català, el català és llengua pionera en comunicació de manera natural.

Francesc Valls 'El País' Catalunya

1El mercat de la premsa a Catalunya s'està normalitzant des de la fi de la dictadura franquista. El 1982, El País va aparèixer a Catalunya. I va ser el primer diari en castellà que va portar un suplement en català. Es tractava i es tracta encara del Quadern que apareix cada dijous. Va ser un signe de normalització. Hi havia diaris en català, però no de les capçaleres, diguem-ne, majoritàries pel que fa a difusió. Des d'aleshores, alguns han anat abraçant la fe del convers. Des del punt de vista de la llibertat d'elecció està molt bé la pluralitat d'oferta. Parlar de normalització, crec que són els lectors els que ho han de fer amb la seva elecció diària.

2Els reptes de futur de la premsa en català són com els de la premsa en castellà, en anglès o en suahili: la credibilitat que només dóna la crítica dels poders. Aquest és l'únic sentit del periodisme.

Josep Carles Rius 'Público' Catalunya

1L'aparició de La Vanguardia en català és un avenç molt important. El Periódico va obrir un camí, i que ara La Vanguardia , que és el primer diari de Catalunya, faci també aquesta segona edició, si no normalitza la situació, com a mínim s'hi acosta molt. En aquest moment, la premsa en català està molt ben representada al quiosc: tenim la premsa d'aquí i la de Madrid amb edicions aquí, i el conjunt és una oferta plural, que fa molts anys que no hi era i que és un signe de salut. El cas de Público , per exemple, és un diari editat a tot l'Estat però que té l'edició de Catalunya en català, un fet diferencial amb la resta de diaris estatals amb edició catalana.

2Els reptes de la premsa en català són els mateixos que els del conjunt de la premsa escrita. La normalització total voldria dir que el problema ja no és la llengua, sinó trobar la manera de consolidar un periodisme en profunditat, d'investigació, que és el que ha d'aportar la premsa escrita al panorama de mitjans de comunicació. I aquest és un repte global que està afrontant la premsa a tot el món: com fer compatible un periodisme en profunditat i seriós amb un model de negoci complex que ha d'incorporar les noves tecnologies i fer-les rendibles.

Álex Sàlmon 'El Mundo' Catalunya

1Des d'un punt de vista comercial, no està normalitzada. Des del punt de vista professional, sí. Estarà normalitzada econòmicament quan no necessiti subvenció per exemplar. Això vol dir que cada diari en català costa diners als ciutadans. En el cas professional, el periodisme català està en un molt bon moment, sobretot en el seu estil narratiu, a vegades molt més viu i modern que el literari.

2Crec que els reptes són molt més empresarials que de continguts. Encara que la premsa en català continua massa ideologitzada, el seu gran problema és com crear una estructura periodística i fer que sigui negoci sense rebre subvenció directa. Una altra qüestió és la inversió publicitària per part de les institucions. Com més diaris hi hagi en català, més diversificada serà la inversió.

Jordi Molet Director general 'El 9 Nou'

1La Vanguardia era el gran diari que quedava per fer la versió en català i, de fet, des de l'aparició d' El Periódico en català, era l'únic diari dels que estan fets a Catalunya que no es podia trobar en aquesta llengua. Per tant, podem dir que sí, que aquest canvi normalitza la premsa en català, tot i que potser per acabar de normalitzar-la del tot caldria que tots dos s'editessin només en català, en lloc de fer les dues versions.

2La premsa en català té els mateixos reptes que el conjunt de la premsa escrita. És un sector que passa per una crisi evident, tan conjuntural (per la pèrdua de lectors i sobretot per la pèrdua d'ingressos publicitaris) com estructural (cal veure cap on va la premsa de paper de cara al futur). Els reptes, per tant, són d'una banda enfortir-se des del punt de vista de continguts, fet que implica tenir redaccions preparades per oferir la informació en diversos formats, i de l'altra aconseguir que la gent tingui la sensació que quan compra un diari en català no compra un segon diari, sinó un que els permet informar-se de tot.

Gonçal Mazcuñán President executiu 'Regió 7'

1Encara no s'ha normalitzat del tot. Amb La Vanguardia es fa un gran pas, però encara hi ha reminiscències: hi ha diaris catalans i altres que aprofiten que el mercat està tou per traduir-se al català. És evident que s'avança, i és molt significatiu el pas que ha fet La Vanguardia , però els ha costat molt: l'han fet al cap de 130 anys del seu naixement, 32 anys de recuperar la democràcia, 30 que comencessin a aparèixer publicacions com El Punt , Regió 7 i altres capçaleres comarcals que van fer tot l'esforç, i 14 que El Periódico també fes el pas. Segurament hauríem d'interpretar que la situació encara no està prou normalitzada, perquè hi deu haver gent a qui encara estranya la decisió.

2El principal repte de la premsa en català és acabar de normalitzar-se i convertir-se en una eina d'ús social, que la gent la utilitzi de manera natural, alhora que mantingui el prestigi que sempre ha tingut la premsa escrita i faci front a les edicions digitals i a l'allau d'informació rebuda a través del suport informàtic, que més aviat pot provocar desinformació. Els diaris han de saber situar-se en aquest món tan canviant, i han de continuar sent una eina de normalització en tots els sentits, no només en el lingüístic, sinó també en el de la participació en la vida del país, per exemple. I tot això, mantenint les quotes de lectors i de credibilitat.

stats