Publicitat
Publicitat

DÍGITS I ANDRÒMINES

Els catalans gastem televisors més cars

La mitjana espanyola de temps de permanència davant el televisor és de quatre hores diàries; en canvi, a Catalunya és de només dues hores i mitja

Cada any es venen a Espanya uns 3,3 milions de televisors. Aquesta quantitat es manté estable des del 2013, de manera que es tracta d’un mercat bàsicament de reposició: qui vol tenir televisor ja en té, i només el canvia quan se li espatlla sense remei o considera que hi ha motius per fer-ho. En això el comportament dels consumidors és molt diferent del que tenen amb l’altre dispositiu electrònic amb un mercat saturat: l’ smartphone, que sovint renovem sense cap necessitat objectiva.

Tot i això, el mercat espanyol de televisors té un parell de peculiaritats que el distingeixen dels del nostre entorn. La primera és que els consumidors d’altres països europeus canvien d’aparell amb una freqüència d’entre cinc i set anys, mentre que aquí esperem fins a 10 anys per fer-ho.

L’altra diferència és que a la llar espanyola mitjana hi ha 1,85 televisors, molt per sota dels 2,3 aparells que tenen les famílies britàniques i dels gairebé tres que tenen les alemanyes. Això sí, són més dels 1,6 televisors que hi ha en una llar francesa de mitjana, i que neutralitzen fins a cert punt la possible explicació del millor clima amb més hores de llum.

Les variacions de consum televisiu segons el territori no es produeixen només entre estats, també n’hi ha entre comunitats. Per començar, la mitjana espanyola de temps de permanència davant el televisor és de quatre hores diàries; en canvi, a Catalunya és de només dues hores i mitja, fet que algunes fonts del sector atribueixen al fet que aquí tenim una taxa d’ocupació més alta. Si treballem més, tenim menys temps per veure la tele.

Ara bé, quan la veiem ens agrada fer-ho en bones condicions. Ignacio Montes, responsable de màrqueting de productes audiovisuals de Samsung, assegura citant dades de la consultora GFK que un de cada tres televisors amb pantalla de 46 polzades o més que hi ha a Espanya és en una llar catalana; igualment, una de cada tres famílies catalanes ha pagat 800 euros o més pel seu televisor. De fet, la meitat dels aparells amb un preu superior als 600 euros venuts a Espanya s’han adquirit a la província de Barcelona. En part per aquest motiu, Catalunya és la tercera comunitat espanyola en vendes de televisors: un 15% del total, només per darrere d’Andalusia i de Madrid. Per posar-ho en perspectiva, cal tenir en compte que el preu mitjà actual d’un televisor a Espanya és d’una mica menys de 400 euros, que surten de dividir els 1.300 milions de facturació anual total pels citats 3,3 milions d’unitats. És a dir, un terç de les famílies catalanes van pagar pel seu televisor el doble de la mitjana estatal.

El parc de televisors

L’altra peça del panorama del mercat espanyol de televisors és el parc instal·lat. A l’Estat hi ha 38 milions d’aparells en funcionament. Només set milions són Smart TV, és a dir, es poden connectar a internet -i la majoria ho estan: Antoni Rull, de Samsung, presumeix que així és en el 85% dels seus, la proporció més alta d’Europa-; la situació ha millorat molt respecte a l’any 2012, quan menys de la meitat dels televisors connectables venuts s’arribaven a connectar.

En canvi, a Espanya encara hi ha 27 milions de televisors plans no connectables, i fins i tot quatre milions més de tub, i per tant de format 4:3. Tots aquests són els candidats a la substitució, i l’objectiu de les marques, poques, que queden en aquest mercat: amb Sony centrada per força en la gamma més alta i les desercions successives de marques clàssiques com Toshiba, Philips, Sharp i Panasonic, la competència es redueix ara als dos gegants coreans, Samsung i LG, que rivalitzen entre ells en qualitat, i les marques xineses emergents de baix preu com TCL, HiSense, TP Vision i Haier, que l’any passat ja van acaparar entre totes un 30% de les vendes mundials, amb un aspecte que cal destacar: la meitat dels televisors de més de 50 polzades es venen a la Xina.

En un article anterior vaig ressenyar els arguments tecnològics que les grans marques proposen per fer-nos canviar de televisor: la compatibilitat amb contingut de resolució UHD (4K) i les diverses variants del sistema HDR per optimitzar el contrast de manera dinàmica. Mentre LG aposta per la tecnologia de pantalla OLED -que en realitat va introduir Sony l’any 2008 amb un model de només onze polzades-, Samsung es manté fidel als panells LED, però amb uns píxels que anomena quàntics, 100.000 vegades més petits que un cabell humà i que proporcionen una riquesa de color i una lluminositat igualment excel·lents. Aquests QLED, segons la firma, no pateixen les considerables pèrdues per defectes de producció que sí que afecten els panells OLED i que repercuteixen en un preu més elevat.

Nous usos dels aparells

Més enllà de la qualitat extrema d’imatge, però, Samsung apunta també a televisors que puguin tenir un ús alternatiu a la llar, com per exemple el nou model decoratiu The Frame, creat pel dissenyador suís Yves Béhar, que a més de funcionar com a televisor es comporta també com a marc fotogràfic digital gegant quan està “apagat”. Porta precarregada una galeria amb més de 100 imatges d’alta qualitat en categories com paisatges, arquitectura i fauna, i el propietari en pot afegir de pròpies o comprar-ne al catàleg del fabricant.

L’aparell es pot personalitzar canviant el disseny i el color del paspartú digital que envolta les imatges, i afegint-hi algun dels marcs de color que aproximen el seu aspecte encara més al d’un quadre. També hi ajuda el suport per penjar-lo, que pràcticament no deixa distància amb la paret. El The Frame de 55 polzades costa 2.000 euros, i el de 65 polzades 3.000, els mateixos preus que tenen els models de la marca amb pantalla QLED de la mateixa mida.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT