De quan la caverna no s'escandalitzava per l'odi a les xarxes socials

BarcelonaEl torero Gabriel Picazo, a la seva pàgina de Facebook, adreçant-se a Podem: “Volem convertir en adob per a les cunetes tota aquesta banda de rojos radicals”. També a Facebook, un regidor de Paredes de Nava s'adreça a Pablo Iglesias: “A veure si t'engeguen un tret a la nuca, tros de cabró”. 'Whatsapp' rebut pel periodista David Enguita, que transmetia l'Orgull Gai: “A veure si amb una punyalada se't treuen les ganes de seguir menjant polles”. El periodista Jordi Borràs va rebre, durant 72 hores, amenaces de mort per alertar de la presència d'un grup de nazis el passat 12 d'Octubre. Segueixo? Portades i pàgines de diari trinxen aquests dies el comentari d'un professor anònim en què s'alegrava per la mort d'un torero. Van callar en els altres casos. De la qual cosa es deriva que, més que debatre serenament sobre els límits de la llibertat d'expressió –o de la presència d'excitats a les xarxes–, del que es tracta és de seguir manipulant: sobredimensionar uns energúmens per, sobretot, silenciar-ne altres. Que amenacen de mort, poca broma.

Periodisme i 'periodisme'

Titular d’El Español: “Dos ‘marroquins’, un d’ells independentista català, donen a Espanya dues medalles”. L’interès del mitjà per l’atletisme és escàs, però si hi ha ocasió de llançar una nova andanada espanyolista... El més greu, però, són les cometes simples amb què guarneixen marroquins i que podrien engreixar el fantàstic blog de les cometes innecessàries que (en anglès) nia a internet. A veure: o són marroquins o no. En aquest cas ho són d’origen però, a efectes esportius, són dos atletes espanyols més. Amb les cometes els denigren. Assenyalar-ne l’origen no està justificat informativament: només serveix per inflar el pit i subratllar la doble submissió –moro i independentista; el no va más de la caverna!– a la causa espanyola.