El centenari inesperat de ‘Lecturas’

BarcelonaLa revista Lecturas s’ha fet gran de cop. La publicació estava convençuda que encara li quedaven quatre anys per arribar a centenària, però fa pocs dies ha descobert que, de fet, ja ho és: el seu primer número no va sortir el juny del 1921, com es creia fins ara, sinó el gener del 1917, de manera que aquest any ha complert el seu primer segle de vida.

La mateixa revista revelava la setmana passada l’inesperat descobriment que l’ha obligat a improvisar una celebració per a aquesta xifra rodona. Abans de passar a mans del grup RBA, l’any 2006, Lecturas era editada per Edipresse Hymsa, una companyia nascuda el 1995 arran de la fusió entre Hymsa, Edipresse i la Sociedad General de Publicaciones. Hymsa, per la seva banda, era una editorial històrica de Barcelona que el 1909 havia llançat la seva revista més emblemàtica, El Hogar y la Moda -les inicials de la qual van donar lloc al nom de la companyia-, que es va publicar fins al 1987. I en aquesta revista és on hi ha la clau.

“En un exercici de pura curiositat, vam anar a consultar com eren els exemplars d’El Hogar y la Moda de fa just un segle -explica Lecturas -. De sobte, vam arribar al número corresponent al 31 de març del 1917 i, al peu de pàgina, vam trobar un anunci que ens va cridar l’atenció: «La nova revista mensual Lecturas»”. Segons aquell text, la nova publicació acabava de treure el seu quart número, de la qual cosa es dedueix que el primer havia arribat als quioscos entre el desembre del 1916 -si l’últim exemplar publicat era el del març- i el gener del 1917 -si corresponia a l’abril però havia sortit a la venda uns dies abans de començar el mes, com sol passar actualment.

En qualsevol cas, l’anunci també deixa clar que els continguts amb què Lecturas va néixer no s’assemblaven gaire als que inclou avui en dia, centrats bàsicament en l’actualitat rosa. “Cada número conté tres novel·les, set contes, una comèdia i cinc articles”, indicava la publicitat, i destacava que la revista “proporciona lectura amena per a diversos dies”, ja que “cada número, amb les seves 120 pàgines, conté més text que dues novel·les de 300”. Entre les obres que publicava la revista n’hi havia d’autors reconeguts com Víctor Català, Oscar Wilde, Clarín, Jacinto Benavente o Azorín, i tots aquests continguts es venien per 1,30 pessetes, un preu que es rebaixava a una pesseta per als subscriptors d’El Hogar y la Moda.

Nova orientació

La revista -que durant la Guerra Civil va interrompre la publicació- va mantenir la vocació literària fins als anys 50, quan va començar a créixer l’interès dels ciutadans per les estrelles de Hollywood. El cinema ja formava part dels continguts de la publicació, per la seva orientació cultural, però de mica en mica va anar guanyant pes la informació sobre la vida privada d’aquests personatges. El canvi es va visibilitzar el gener del 1953, quan les il·lustracions que fins llavors omplien la primera pàgina -signades per Opisso, Junceda o Rafael Barradas, entre altres autors- van ser substituïdes per fotografies de personatges famosos.

Tres anys més tard arribaria a la direcció de la publicació Juli Bou, que culminaria la transformació de Lecturas en una revista del cor i que es mantindria al capdavant de la publicació fins al 1995. Durant aquestes gairebé quatre dècades, la revista va publicar algunes portades que van tenir un gran impacte, com la dedicada al casament entre Aristotelis Onassis i Jacqueline Kennedy el 1968 -va ser l’únic mitjà espanyol que en va publicar una fotografia, per la qual va pagar 200.000 pessetes, segons va revelar la mateixa revista el 2009 amb motiu dels seus 3.000 números- o la de l’anunci del fill secret de Joan Manuel Serrat, el 1974.

Editada a Barcelona des del començament, Lecturas sempre ha mostrat cert interès per l’star system català i havia dedicat portades i reportatges a artistes com Serrat o Lluís Llach. El 1985, a més, va començar a publicar el suplement Tot i més, escrit en català i centrat en l’actualitat televisiva, cinematogràfica i rosa del país.

Lecturas, dirigida des del 2008 per Luis Pliego, va tenir l’any passat una difusió mitjana de 209.000 exemplars, segons l’OJD, cosa que suposa un descens d’unes 50.000 còpies en una dècada. La revista del cor més venuda a Espanya és Pronto, amb 781.000 exemplars, mentre que ¡Hola!, una altra referència del sector, se situava el 2016 en 372.000 còpies.