Publicitat
Publicitat

SÈRIES DE FICCIÓ

Tres comèdies amb misèries econòmiques com a teló de fons esperen estrena

La crisi, un nou personatge inevitable

Les televisions espanyoles tenen sobre la taula tres projectes pendents d'estrena amb un tret comú: la crisi com a gran teló de fons. I, curiosament, les tres produccions aborden el tema des de la comèdia.

La crisi s'infiltra -sigui com a tema, sigui com a motiu de fons- en les últimes sèries de ficció que es preparen. En concret, tres produccions en clau de comèdia esperen torn per estrenar-se.

Les aixetes dels préstecs tancades són el tema de fons de No doy crédito , la sèrie ambientada en una peculiar sucursal bancària que ha plantejat la productora BocaBoca. De moment han rodat el pilot, que oferiran a les principals televisions espanyoles. Entre els intèrprets hi ha Eva Santolaria, Carlos Chamarro, Miguel Rellán, Inma del Moral i Fernando Gil.

El productor executiu de la sèrie (i cap del departament de ficció de la productora BocaBoca) és Manuel Ríos San Martín. "A l'època en què vivim, el públic vol comèdia", explica a aquest diari. "I ara n'hi ha poca. De les creades els últims anys, només Con el culo al aire ha triomfat i aguanta a la graella". Per a Ríos, No doy crédito té un rerefons social, tot i que l'objectiu principal sigui fer riure. "No hi ha acarnissament, però sí que volíem explicar les misèries dels banquers, i també d'alguns clients que intenten enganyar els empleats de les sucursals". La clau és "saber enriure's de les pròpies desgràcies; que la sèrie funcioni com a catarsi i serveixi també per projectar una certa frustració a partir d'uns personatges que pots identificar amb gent del teu entorn".

Becaris i okupes veterans

D'altra banda, Millán Salcedo, del duo Martes y Trece, ha fitxat per Antena 3 per protagonitzar la comèdia Fenómenos . El seu paper és tota una declaració sobre la situació laboral del país: interpretarà un becari... de 55 anys. Amb aquesta sèrie, Salcedo torna a la petita pantalla després de tretze anys absent, des que es va acomiadar amb Un millán de cosas . Ara Fenómenos compta amb la direcció de Nacho García Velilla, un dels valors de la nova comèdia televisiva espanyola gràcies a sèries com Los Quién . Antena 3 ja ha explorat el costat còmic -amb tons foscos- de la crisi amb Con el culo al aire , encapçalada per Paco Tous i Raúl Arévalo.

TVE ha apostat per produir internament Stamos Okupa2 , una sèrie sobre uns avis que fugen d'un geriàtric i decideixen okupar un edifici. "En un moment en què la societat és tan individualista, unes persones grans estan disposades a aprendre a conviure i compartir", reflexiona una de les actrius, Alicia Hermida. El repartiment el formen també Carmen Maura, Anabel Alonso, Lluís Marco, Jesús Castejón, Adrián Lastra, Xisco Segura, Marta Belenguer, Juan Manuel Cifuentes i Nazaret Aracil ( Cuéntame cómo pasó ).

Personatges al límit

Jordi Galceran ha explorat el costat fosc del capitalisme amb obres com El mètode Grönholm . "La crisi com a paisatge és fantàstica, és un supertema per al drama i per a la comèdia, ja que posa els personatges al límit" Galceran reconeix que ha intentat escriure una obra sobre les causes de la crisi però que no se n'ha sortit. "Les causes de la crisi es poden comprendre, però és difícil traslladar això als mecanismes del drama, ja que els personatges que hi haurien d'aparèixer tenen poc recorregut: són massa d'una sola peça", explica. "Els mercats, per exemple, serien, com a personatge, un cínic, perquè sap que la crisi acabarà arribant, ja que és cíclica, i sap que molta gent patirà, però no li importa. Podria ser un antagonista, però del tipus del Doctor No, una mica caricaturesc, perquè és difícil donar-li complexitat".

Però, més enllà d'aquestes dificultats, que la crisi s'infiltri a les trames és inevitable. "Em resulta difícil imaginar-me ara escrivint un argument que no parli de la crisi, sigui comèdia o drama. Quan escrius, has de parlar del que t'envolta", conclou Galceran.

Un parer similar pel que fa a la capacitat de la crisi de crear personatges potents el té el guionista Piti Español: "No és tant que la crisi sigui un gran tema: és que genera personatges amb moltes possibilitats dramàtiques, perquè sovint es troben lluitant entre la vida i la mort, entès des d'un sentit ampli, no necessàriament literal. I és un conflicte clàssic, per això ens agraden tant les sèries de policies, d'advocats o de metges".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT