Publicitat
Publicitat

PAREUMÀQUINES

Per què no hem de deixar estar els mitjans d’extrema dreta (i 2)

AHIR ELS DEIXAVA a deure la resposta a una pregunta recurrent en els comentaris a aquesta secció: ¿per què hem de parar esment als diaris més ultres, que ocupen només els marges de l’espectre mediàtic? Venia a tomb de l’estudi que presenta avui el Grup Barnils i que demostra com els vuit mitjans analitzats, des d’ Ok Diario fins a Alerta Digital, van caure en alguna fòbia -als musulmans, als catalans, als gitanos, als immigrants- en un 71% dels casos.

Per a mi, aquests mitjans són la punta de llança que normalitza cert discurs. Mai ocuparan la centralitat, però ajuden els mitjans generalistes a incorporar en el seu discurs sulfur d’odi al qual ens hem acostumat per culpa dels galls més garlaires, que la poden dir més grossa des de la impunitat que permet no estar sota el focus. Estic convençut que fan la feina bruta: abocant la seva morralla extrema, els prejudicis que després se serveixen embolcallats de cel·lofana, en mitjans d’aparença més seriosa, poden semblar inofensius. En l’estudi es referencia també un treball de l’Observatori Proxi, que va analitzar 5.000 comentaris a notícies relacionades amb la immigració apareguts als diaris El País, El Mundo i 20 Minutos. El 60% dels comentaris eren intolerants, i només un 11,5% es podien considerar tolerants i inclusius. És un altre dels flancs on es normalitza el racisme. Segur que hi ha una part que és, senzillament, la deixadesa amb què sovint es moderen els comentaris. Però una porció deu correspondre també a la normalitat amb què s’accepta denigrar tot un col·lectiu a partir d’un fet individual i concret.

Per tant, si a vegades passejo per la secció aquest tipus d’infraperiodisme és perquè em serveix per mostrar la caricatura d’una manipulació que, més subtil, acaba apareixent en mitjans seriosos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT