'Público' es declara en concurs de creditors

BarcelonaMediapubli, l'empresa editora de Público, ha presentat aquest matí davant els jutjats mercantils de Barcelona la sol·licitud de declaració de concurs voluntari de creditors. En la web del diari s'explica que “la intensificació de la crisi publicitària, la profunda transformació que està patint el sector de la premsa escrita i les dificultats per accedir a nou finançament” han portat a aquesta situació. Aquesta sol·licitud ha estat presentada conjuntament per l'empresa filial editora de La Voz de Asturias i la seva edició digital.

Tot i aquesta decisió, la intenció és que Público continuï als quioscos. El concurs de creditors, antiga suspensió de pagaments, és un procediment que possibilita a l'empresa cessar els seus pagaments i reestructurar el seu deute juntament amb els jutjats, de forma que pugui anar pagant als proveïdors ordenadament del més urgent al menys d'acord amb la valoració concursal.

Segons el diari, el concurs de creditors ha estat “inevitable” per “procurar la viabilitat futura del projecte” malgrat els creixements d'audiència i difusió de Público, tant en la seva versió escrita com online, des del seu llançament al setembre de 2007. Público va vendre 46.682 exemplars de mitjana diària en els darrers dotze mesos i va registrar 14.715 subscripcions, segons dades de l'OJD. D'aquest total, uns 7.140 correspondrien a Catalunya.

El director de Público, Jesús Maraña, lamenta que “la recerca de préstecs financers en els darrers mesos i fins el mateix dia d'ahir ha resultat infructuosa”. En un article titulat Les raons de Público, atribueix a la crisi econòmica la situació que viu el diari. “Les raons concretes importen avui poc a les 160 famílies que veuen perillar els seus llocs de treball directe o a les desenes de col·laboradors i creditors afectats”.

Maraña també desvincula del “canvi polític sorgit en les darreres cites electorals la decisió presa”. Malgrat això, apunta que “sí mereixeria una reflexió en els àmbits de l'esquerra (i en la societat en general) l'evident desequilibri del paissatge mediàtic”.