Els euros ja només són bits
Dissabte vaig ingressar al meu compte bancari un pagaré que m'havia enviat un client per pagar-me una feina. La gran novetat no és que un client m'hagi pagat en els temps que corren -això també-, sinó que vaig fer l'ingrés des de casa, amb l'aplicació del meu banc per al telèfon mòbil. Un cop identificat amb els mateixos codis de seguretat que faig servir habitualment per fer consultes i transferències, vaig haver d'introduir l'import del pagaré i fer-li dues fotos, una pel davant i l'altra pel darrere. En pocs segons el sistema va reconèixer totes les dades del document -de fet, fins i tot va detectar que m'havia equivocat en una xifra- i va acceptar l'operació, de manera que els diners van passar a animar una mica el meu saldo. En els pròxims cinc dies hauré de passar igualment per la sucursal bancària a portar-los el pagaré físic, suposo que per algun imperatiu legal, però de moment ja he guanyat un parell de dies respecte al procediment tradicional.
Des que hi ha ordinadors, els bancs n'han estat usuaris entusiastes. Els diners que els consumidors seguim imaginant en bitllets i monedes fa molt que circulen transformats en dades que les entitats i les empreses s'intercanvien i es compensen entre elles. El diner de plàstic ja va fer canviar la percepció del públic, però darrere seguia havent-hi una institució de confiança. Ara que en queden tan poques, és el moment de noves entitats financeres nascudes en l'era digital, que basen la seva agilitat en els recursos de la xarxa i dels mòbils. Els nous bancs són PayPal, els vals de compra d'Amazon o el servei Square, creat per un dels fundadors de Twitter, que regala als comerços un petit adaptador que transforma qualsevol iPhone i iPad en terminal per cobrar als seus clients. Les aplicacions de moneder virtual són peces claus en les noves versions d'Android, iOS i Windows Phone. Ara tots els implicats negocien el repartiment del pastís.
