La fàbrica d'imputacions processistes
BarcelonaEl diari 'El Mundo' explicava aquesta setmana que el secretari de la Presidència, Joaquim Nin, i el director d’Atenció Ciutadana de la Generalitat, Jordi Graells, havien sigut “imputats” per la Guàrdia Civil. Segons es deia, el cos policial havia detectat indicis de criminalitat –o sigui, treballar per al referèndum– en la seva gestió administrativa. Però la Guàrdia Civil –ni cap policia– té potestat d'imputar ningú, ja que la decisió d'iniciar un procés penal correspon exclusivament al jutge. I que duri.
La confusió sorgeix, probablement, del canvi de terminologia imposat per la llei d'enjudiciament criminal, que substitueix el terme 'imputat' per 'investigat'. A partir d'aquí, com que els policies sí que investiguen –en el sentit genèric i no jurídic del terme– es pot dir que X "ha sigut investigat" per un cos policial o un altre, però no pas que "és un investigat" en el sentit d'imputat. Si es tracta d'una mera confusió, fruit del poc rigor jurídic, o bé d'un avall-que-fa-baixada, ho deixo a judici del lector. En tot cas, a la Guàrdia Civil ja li va bé. Els treballadors de la Generalitat han rebut aquests dies unes citacions on, en qualitat de testimonis, se'ls requereix a declarar “respecte a la investigació ordenada pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona”. Però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha hagut d'aclarir que “les diligències que realitza la Guàrdia Civil són diligències de policia judicial i no sol·licitades pel magistrat d'instrucció del jutjat número 13”. Quines ganes de passar pantalla, 'la Benemérita'.
(Coda. Llegeixo que 'El Mundo' titula: “El ministre de l'Interior reestructura la direcció de la Policia i de la Guàrdia Civil”. En aquest cas no es parla de purga, com van fer amb els Mossos. Ahà.)
