14/05/2011

Té futur Skype a Microsoft?

3 min

Que Microsoft compri Skype representa la posada de llarg d'un servei de futur, la telefonia per internet, absorbit per una de les grans empreses de la vella guàrdia tecnològica. Microsoft diu que incorporarà la tecnologia de telecomunicacions de Skype a tots els seus serveis i productes que se'n puguin beneficiar, des de les aplicacions ofimàtiques d'Office fins a la xarxa de videojocs de Xbox Live, passant pels smartphones amb sistema operatiu Windows Phone.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

El cas és que Microsoft ja disposa de les mateixes funcions en la majoria dels productes, amb l'excepció dels mòbils: la xarxa Messenger permet fer videoconferències, Office inclou Live Meeting i amb les consoles Kinect es pot parlar amb altres jugadors. Així, doncs, cal suposar que la despesa feta per Microsoft, la compra més gran de la seva història, té a veure amb el paper d'operadora de telecomunicacions que juga Skype, que l'any passat va transportar 207.000 milions de minuts de veu i que la situaria en posició favorable respecte a les telecomunicacions convencionals de cara a la futura implantació de les xarxes mòbils de quarta generació.

En qualsevol cas, molts observadors veuen amb escepticisme l'operació anunciada aquesta setmana, que haurà de superar els dos reptes principals d'aquesta mena d'adquisicions: integrar la tecnologia i el personal de l'empresa absorbida en les activitats de la compradora. Microsoft té un historial divers en aquest aspecte. Fins ara, les seves quatre adquisicions més valuoses han estat Visio (any 2000), un programa de diagrames de flux que forma part d'Office; Navision (2002), la gestió empresarial actualment anomenada Dynamics i competidora de SAP; aQuantive (2007), base de la xarxa de publicitat digital Microsoft Advertising; i Fast Search (2009), incorporada al cercador Bing. Probablement la més popular sigui el servei de correu web HoTMail (1997), que encara funciona sota aquest nom.

En canvi, no hem tornat a saber res de compres com WebTV i LinkExchange, i molts recordem quan Steve Ballmer va anunciar a Barcelona l'any 2008 la compra de la firma Danger, fabricant dels smartphones Sidekick de l'operador T-Mobile. Andy Rubin, responsable de Danger, va marxar-ne per fundar Android, que de seguida va vendre a Google i ara és el sistema operatiu de smartphones més venut del món. Mentrestant, els qui van quedar-se a Microsoft van crear els mòbils socials Kin, però els van retirar del mercat quan només havien passat sis setmanes des que havien sortit al mercat. I abans, a l'octubre del 2009, T-Mobile va haver d'admetre que havia perdut les dades de tots els Sidekick dels seus abonats, precisament allotjades en els servidors de Microsoft.

Altres fiascos

Microsoft no és l'única gran empresa que té dificultats per digerir algunes de les adquisicions que ha fet. Google ha tingut èxit comprant YouTube, Blogger i Android, entre altres, però pocs recorden els fracassos de Jaiku, que havia de ser el nou Twitter, i Dodgeball, una xarxa social basada en geolocalització que Dennis Crowley els va vendre abans d'anar-se'n a crear Foursquare, mentre Google tancava Dodgeball i la substituïa per la funció Latitude de Google Maps. Fa uns dies, Cisco va anunciar que abandona les videocàmeres de butxaca Flip, que fabrica l'empresa Pure Digital que va absorbir fa menys de dos anys. I sembla que a eBay no els va malament amb el sistema PayPal de pagaments per internet (comprat el 2002 per 1.500 milions de dòlars), però l'empresa de comerç electrònic des del 2005 que no sabia què fer amb Skype, que els va costar aleshores 3.000 milions. I a sobre, van descobrir que els fundadors no havien inclòs en l'operació algunes tecnologies bàsiques en el funcionament del servei, cosa que va posar eBay encara més en evidència. El 2007 van vendre per 2.000 milions el 70% de Skype a uns inversors. Tots plegats deuen estar contents d'haver-la col·locat ara a Microsoft pel triple d'aquell valor.

Quant val un usuari?

De tant en tant, operacions com la de Microsoft amb Skype ens permeten ser conscients del preu que tenim al mercat per la nostra qualitat d'usuaris de serveis d'internet. Així, el preu de venda de Skype implica que Microsoft ha pagat 50 dòlars per cadascun dels 170 milions d'usuaris actius del servei. En canvi, la ronda privada de finançament que Facebook va formalitzar fa pocs mesos va permetre calcular que cada usuari de la xarxa social més gran del món té un valor de 100 dòlars per als inversors. Comparem-ho amb els 23 dòlars per cada usuari únic de YouTube que Google va pagar el 2006 per fer-se amb la plataforma de vídeos més popular de la xarxa.

stats