Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Una gala plena de descàrregues

L'inici de la gala dels Goya va ser immillorable: un muntatge acurat i molt ben elaborat que simultaniejava una ficció de Buenafuente amb escenes de diferents pel·lícules espanyoles i creava una nova història surrealista i divertida. Tot i els nervis inicials de Buenafuente, el showman va estar esplèndid: la seva naturalitat el fa únic. No declama. Explica i comunica. El seu to treu transcendència a un acte que si te'l prens amb solemnitat es torna ridícul. No fa patir i saps que, si cal, té recursos per improvisar. No li va gran l'escenari ni la pantalla se li fa petita.

La gala va anar decaient, amb agraïments massa llargs i un guió treballat però irregular. Les bromes sobre les descàrregues il·legals d'internet van ser el ferro roent de la gala. Van jugar bé el factor sorpresa amb un espectacle musical impecable protagonitzat per Luis Tosar. I Santi Millán podria anar demanant que algun dia li deixin fer un paper que no sigui el de sex symbol .

El vídeo d'homenatge als difunts va ser etern (54 traspassats ens fan pensar que ha estat un any negre per al cinema espanyol) i la realització va crear morts de primera i de segona. Amb alguns vèiem la pantalla de tan lluny al fons de la sala que no llegíem ni qui eren.

Buenafuente fins i tot va ser elegant titllant d'imbècil el pocapena de Jimmy Jump, que s'aprofita d'un fals esperit de país per buscar la fama més tronada. Va trencar un moment emotiu per fer el ridícul dalt l'escenari recitant el trist currículum de saltimbanqui arruïnat.

La realització va ser excel·lent sobretot a l'hora de mostrar les reaccions de la platea (No vam perdre detall de Sinde). Un encert el running gag de matar Buenafuente cada any, a cada fi de festa. Que el rematin tantes vegades com vulguin, però, sisplau, que l'Acadèmia li atorgui més vides que les que té un gat.

Perquè els bons mestres de cerimònies escassegen i no es poden baixar d'internet.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT