De genolls, Junqueras
BarcelonaL'àlbum de portades d'aquest dimecres evidencia, un dia més, la voluntat humiliant de l'operació judicial –o sigui, política– contra els líders independentistes. A Catalunya es valida que Junqueras acata el 155 per tal de poder sortir de la presó i poder fer campanya. La qual cosa ja demostra que una micona presos polítics potser sí que ho són. Res, una miconeta. Escriu 'El Periódico', en portada: "El líder d'ERC acata la seva destitució pel 155 i treu valor a la DUI per intentar sortir de la presó". I 'El Punt Avui': "Junqueras assumeix des de la discrepància el 155". En canvi, els tigres de paper de Madrid no en tenen prou i empunyen la forca. "Junqueras vol sortir de la presó sense acatar el 155" ('Abc'), "Junqueras pretén sortir de la presó sense renunciar a la via unilateral" ('El Mundo'), "Junqueras demana sortir de presó sense acatar expressament l'article 155" ('La Razón'). Volen l'arrossegament, l'escarni, la derrota amb peu al coll. El cap cot i la submissió. També la renúncia a les idees pròpies (o a l'anhel de voler-les realitzar democràticament, que és el mateix).
La frase
No només remugo. De tant en tant em trec el barret davant de peces com la d''El Español' que narra les maniobres cebrianesques per mantenir-se al poder. Richelieu queda com un passerell, un aficionat. L'article té molt poca interpretació i, en canvi, abunda en dades i es veu que han parlat amb fonts internes: periodisme, en resum. Em quedo amb aquesta frase: "El mateix Mariano Rajoy i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría van contactar personalment –i en dues trucades telefòniques independents– amb el president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, per demanar-li que donés suport a l'operació atenent "als interessos d'Espanya"". La qual cosa vol dir: calcem-nos.
