Publicitat
Publicitat

XARXES

"Tot i els insults, tornaria a gravar aquest vídeo"

El clip d'aquesta jove andalusa sobre la catalanofòbia ha rebut ja un milió de visites

Dimecres la Mel Domínguez estava fent cua al banc. El caixer atenia una dona gran, en català. La següent clienta era una noia que feia poc que devia viure al país i que parlava en castellà. El banquer va canviar de llengua. I la Mel, que anava just al darrere, va decidir que gravaria un dels seus vídeos per explicar com, contràriament al tòpic que circula fora de Catalunya, els castellanoparlants poden fer servir la seva llengua amb normalitat.

Quatre dies més tard, el vídeo acumula més d'un milió de visionats a YouTube i s'ha convertit en èxit viral. L'èxit es deu a la franquesa i claredat amb què Domínguez desmunta els tòpics anticatalanistes, però també al seu estil fresc i desacomplexat. "Com que d'on surto jo? No et dic d'on vaig sortir perquè... [riu]. Perdona, perdona, és l'humor andalús, que a vegades és una mica bast". La Mel trenca de seguida la barrera personal i domina les distàncies curtes. Xerra pels colzes i té la primesa de qui ho crema tot; nervi pur. Explica que va visitar Barcelona el 2008 i alguna cosa va fer clic. "Vaig estalviar els diners de les pràctiques i el 2011 vaig poder venir a viure-hi". Abans, encara a Huelva, anava aprenent català tot veient el Crackòvia .

Tècnica superior d'imatge d'estudis, ha fet de fotògrafa en mitjans de Huelva i de teleoperadora a Barcelona. "Em vaig quedar a l'atur, sense haver cotitzat prou per cobrar una prestació. Mentre buscava feina, vaig decidir obrir el videoblog. Sempre he sigut d'explicar què em passa, a vegades per escrit, sigui per a mi o per als meus amics".

En el primer vídeo es queixava de les vegades que ha hagut d'aclarir que no és anorèctica. "No sé si te n'has adonat, però no tinc gaire carn. Ara bé, menjo molt, no tinc cap trastorn i em molesta si al cap de deu minuts de conèixer-me em toquen i em comencen a dir que prima que estic, i que hauria de menjar més... A una persona grassa no li dirien res". Altres vídeos incloïen des d'una reivindicació del clítoris fins a una crida per aconseguir que les usuàries de lavabos públics femenins tinguin més cura. O una imitació més que solvent de Shakira. O una peculiar llista de pel·lícules Disney, comentades irònicament. I també les preses falses, on se la veu descarrilar del seu propi torrent de paraules.

I, de sobte, el boom

Els primers vídeos rebien uns quants milers de visites, una xifra raonablement bona per a algú no famós i que s'ho juga tot a la capacitat d'empatia que pot generar en pantalla. La Mel utilitza efectes, talla sovint el monòleg per canviar de pla i per fer-lo dinàmic... "El primer que faig és un guió. El rellegeixo poc i després sempre em penedeixo de no haver matisat més". Es refereix, per exemple, a quan va dir que "l'euskera no l'entén ni Déu", referint-se -com, d'altra banda, era prou obvi- al fet que per a un castellanoparlant és més fàcil aprendre català que basc.

En el cas del vídeo sobre la catalanofòbia, la Mel tenia clar l'objectiu: "Vaig pensar: «He de desmentir aquests tòpics». Volia que m'escoltessin. Però no m'esperava que tindria aquesta volada. Sabia que podria tenir repercussió, però no aquesta bogeria, ni de bon tros".

Amb l'èxit li ha vingut també la creu d'estar sota els focus. El seu canal se li ha omplert de comentaris, no sempre falaguers. N'hi ha que la insulten fregant l'amenaça. "La meva mare té por perquè ha vist els comentaris de YouTube i diu que vigili... Però jo estic tranquil·la, de debò. A Catalunya estic segura, almenys [riu]. Alguns dels comentaris els retuitejo perquè justament demostren el que jo explico al vídeo: que hi ha gent que és incapaç de respectar que algú pensi diferent que ells".

Ho tornaria a fer? "A mi em sembla absurd aquest enrenou i em sembla molt fort que hi hagi gent que s'ho prengui tan seriosament. No entenc que puguin odiar tant. Jo no volia causar polèmica, sóc una persona molt tranquil·la, però esclar que ho tornaria fer".

Per sort, els amics i la família li donen suport. "I veig que a Catalunya ha caigut bé que algú de fora denunciï aquests tòpics".

Generació YouTube

El cas de la Mel Domínguez exemplifica com les noves generacions es mouen per directrius diferents, pel que fa a la seva relació amb els mèdia. Tot i voler-se dedicar a la imatge, per exemple, no mira la televisió. "No sóc gens de posar-me al sofà i mirar què fan. Si vull notícies miro el Twitter o me'n vaig a les webs dels diaris. I a mi de la televisió me n'agraden les sèries, però les miro a internet. Ara per exemple estic enganxada a Supernatural i a Big Bang ". Preguntada pels referents que han marcat el seu estil directe i pròxim, parla d'altres videobloguers com ella: JPelirrojo, Yellow Mellow...

L'èxit del vídeo sobre la catalanofòbia ha disparat també les visites dels altres que té penjats. ¿Podria ser el vídeo un primer pas cap a una professionalització no al darrere sinó al davant de la càmera? "Sí, per què no? Tinc una mica de por escènica, però suposo que la superaria. Jo els vídeos els faig perquè en aquells moments no em veu ningú".

Tot i que és prematur parlar de fama -i els fenòmens de les xarxes poden ser efímers-, de moment ja l'han reconeguda un parell de cops pel carrer i li han demanat de fer-se una fotografia amb ella. Però la Mel -23 anys, buscant feina, pis compartit- no perd la perspectiva i, tot i els pocs quilets, fa la sensació de tocar ferma de peus a terra.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT