Una juxtaposició maliciosa de títol i subtítol

BarcelonaEl muntatge és l'arma oculta del cinema, que pot fer emergir un nou significat a partir de la juxtaposició de dues imatges no relacionades. Veiem la cara d'un actor, després un plat de pollastre i entenem que el pobre home té gana, encara que la seva expressió fos neutra. En periodisme passa el mateix i els diaris aprofiten aquesta tècnica. Titular destacat de portada d''El País': “Mas es prepara per tornar a ser candidat a la Generalitat”. Subtítol: “L'expresident del Palau de la Música de Barcelona es planteja confessar davant del fiscal les comissions il·legals de Convergència”. Habitualment, el subtítol amplia la informació del títol. No pas aquí: la relació entre les dues notícies és només tangent. Esclar que una sentència pel cas Palau que esquitxi l'extinta Convergència dificultaria una eventual candidatura de Mas. Però el diari, en enganxar els dos titulars, dicta ja condemna per Mas, sense que el jutge ni tan sols l'investigui. La portada no explica la realitat, sinó que aspira a crear-la.

Mentrestant, els altres tres diaris de Madrid obrien de forma destacada amb el mateix tema: la crisi entre PP i Ciutadans, a compte de l'imputadíssim president murcià que els populars s'entesten a mantenir. Tenint en compte que Rajoy manté les claus de la Moncloa perquè Rivera ho permet, que el partit taronja escenifiqui un cop de porta sembla rellevant. Però vet-ho aquí que 'El País' no en fa primer tema de portada, ni segon, ni tercer, quart o cinquè. Ho relega a un titular petitiu d'un raconet. I quan dic petitiu, vull dir petitiu: si el regle i la calculadora no m'enganyen, el titular ocupa el 0,28% de la primera pàgina. Cal deduir que el diari no vol alimentar el fantasma d'unes noves eleccions. El fet que Susana Díaz encara té molt verd el seu assalt al càrrec de candidata monclovita probablement hi tingui alguna cosa a veure.