A l'entorn de la premsa espanyola i els hàmsters
BarcelonaEscric això que és dissabte al migdia, estic de guàrdia al diari, i de fons m'arriba la remor indistingible d'un televisor que em dóna l'esquena. Repasso alguns editorials recents de la premsa espanyola sobre el procès. (Són veus, sí, el que se sent a la tele.) I m'adono que un dels mantres que es llança contra la independència és la idea arrimadesca de la roda del hàmster: gira, gira, gira, però no arriba enlloc. (Algú ha agafat un micro i s'adreça a gent: l'home alça la veu i sona crispat.)
Per exemple, després de la qüestió de confiança, 'El Mundo' parlava de "la quimera de la secessió" i de com el procès és "una prova més de la irresponsabilitat del nacionalisme català, completament allunyat dels problemes reals que preocupen al carrer". Suposo que els centenars de milers de persones que omplien els carrers per la Diada no compten. (Més soroll de gent a la televisió.) L'endemà de l'Onze de Setembre, el diari el qualificava de "fugida endavant" i de "camí que no arriba enlloc". (Un altre anunci fet amb micròfon, indistingible. Els de la secció de Política s'exclamen.) També 'El País' insistia en la imatge de la roda –ara, però, de bicicleta, en comptes de la de hàmster– l'endemà de l'anunci de referèndum (o referèndum) de Carles Puigdemont. "El setembre del 2017, la data assenyalada per al gran moment, hi haurà eleccions, de nou guarnides amb qualificatius –constituents potser, ja que no plebiscitàries– perquè la bicicleta del procès mantingui la ficció que segueix rodant". (Algú apuja el volum del televisor. Ara sí que identifico inequívocament que estan connectant amb el comitè federal del PSOE, el partit que no sap decidir –simplificant, però tampoc tant– entre fer president Rajoy o negociar amb els independentistes. Ja han fet uns quants recessos i tot just han aconseguit constituir la mesa. Gira, gira, gira. Gira la roda.)
