Sota les llambordes hi ha els 'hashtags'

Al Maig del 68, si arrencaves unes llambordes hi trobaves la platja. O això diuen. Però és cert que d'allò en va quedar una revolució sexual (amb molts peròs, com explica Martin Amis a La vídua embarassada ) i també el naixement d'una casta -els joves- que no havien tingut fins aleshores cap identitat rellevant com a grup. Quin pòsit deixarà l'autoproclamada revolució del maig del 2011? Espero equivocar-me, perquè simpatitzo amb l'origen d'aquest descontentament, però apostaria que ben poca cosa, un cop s'esbravi la indignació que l'ha provocat. Les pintades de fa quaranta anys són ja lemes inofensius -qui s'atreviria ara a proclamar "Prohibit prohibir"?-, però encara em semblen més febles alguns dels tuits que han circulat aquests dies amb pretensió de permanència.

Típic de les societats postmodernes, ens fascina més la forma que el fons: destaquem que la revolta és espontània i esperonada per les xarxes socials. Però seguim sense saber ni si els indignats representen algú (que no siguin ells mateixos), ni si el grup serà prou homogeni per defensar una proposta completa i coherent.