Amitjan segle XVI, Despuig denunciava el desplaçament del català pel castellà entre nobles i patricis del país. Era en un cicle de llarga durada. D'una hegemonia i una dependència. La impremta o l'escolarització refermarien la llengua del poder.
En la premsa diària, el pes del castellà ha estat sempre aclaparador. Davant els intents de fer viables el Diari Català , La Renaixensa , La Veu… o El Poble Català , els grans diaris van editar-se en castellà.
La guerra va esborrar l'efecte de la catalanització de La Publicitat el 1922, o la proliferació republicana de diaris en català. Ara, però, el cicle és nou i irreversible. Capgirar la situació ha requerit molts esforços. De molta gent. Els uns, d'ençà del primer dia, els altres després d'anys o segles. Tant se val! Ha anat canviant! És l'expressió d'una nova hegemonia social a Catalunya.
