10 llegendes urbanes i estafes d'internet

El baix cost dels serveis d'internet i la seva àmplia difusió són una benedicció per a tota mena d'espavilats, de bromistes a delinqüents, que fan servir el correu electrònic i les xarxes socials per aconseguir els seus objectius, que van des de la simple molèstia fins al robatori. L'índex d'efectivitat d'una 'campanya' de correu brossa és centenars de vegades inferior al d'una acció de màrqueting directe, però si s'adreça a una quantitat suficient de víctimes, el rendiment pot arribar a ser raonable. El que cal, aixo sí, es atreure l'atenció dels destinataris. Aquestes són algunes de les llegendes urbanes i estafes que circulen per la xarxa.

1. Mira qui t'ha esborrat del Messenger. La xafarderia digital és anterior a l'arribada de les xarxes socials més modernes. Aquest missatge promet deixar-te veure quins dels teus contactes al MSN Messenger, el xat de Microsoft, han comès la malifeta d'esborrar-te de la seva llista per no saber res més de tu. I per saber-ho, és clar, hi has de posar les teves dades d'accés. En realitat, la pàgina no fa el que promet, i un cop els seus responsables tenen les vostres credencials, no només us poden suplantar dins el mateix servei, sinó que provaran si la contrasenya també funciona en altres pàgines, que podria ser que us hagués fet mandra triar-ne de diferents.

2. Ajuda'm a robar aquests diners i te'n donaré la meitat. També conegut com l'estafa nigeriana, perquè la majoria de les versions procedeixen d'allà. El remitent del missatge assegura que té accés a una gran quantitat de diners que havien estat arreplegats per algun capitost ara caigut en desgràcia, però necessita que algú de l'exterior li proporcioni documents que justifiquin transferir-los fora del país. La trampa és que hem d'enviar una quantitat inicial per desencallar el procés. Òbviament, tot és mentida, i la víctima no torna a veure'n ni un cèntim.

3. Estalvia energia posant el fons de Google en color negre. Una apel·lació al respecte mediambiental dels internautes. Se suposava que el fons blanc habitual de Google consumia massa energia i s'oferia una versió amb fons negre. Encara que hagués estat cert, l'argument ha quedat sense efecte amb la substitució dels monitors de tub per les pantalles planes de cristall líquid.

4. A Espanya hi ha 485.000 polítics. Una forma grollera de munyir el malestar social general mitjançant una llista de gairebé mig milió de suposats càrrecs polítics que ens priven d'uns escassos fons públics que podrien anar a serveis tan necessaris com la sanitat i l'ensenyament. Però la llista no aguanta ni l'anàlisi més superficial: hi ha partides que no quadren, conceptes duplicats i d'altres que estiren fins a límits increïbles el concepte de 'càrrec polític'. El problema és que personatges amb gran audiència, com Santiago Segura i Arturo Pérez-Reverte, hi han donat credibilitat i l'han escampat entre els seus centenars de milers d'adeptes.

5. Invertir el PIN del caixer automàtic avisa la policia. Segons aquest missatge, si un atracador ens obliga a punta de pistola, navalla o xeringa a introduir en un caixer el codi secret de la nostra targeta per robar-nos l'import màxim que tinguem a l'abast i el teclegem a l'inrevés, el sistema ho detecta i avisa automàticament la policia perquè vingui a rescatar-nos. És clar que qui s'ho va empescar no va preveure una colla d'inconvenients, el més evident dels quals és l'existència dels PIN capicua.

6. Algú malparla de tu a Twitter. Rebem un missatge privat que conté un enllaç que porta a una web publicitària o directament maliciosa. Podem arribar a fer-ne cas perquè procedeix d'algú a qui coneixem i seguim –si no fos així, no ens podria enviar missatges privats–. En realitat es tracta de suplantacions, possibles perquè algú ha aconseguit per mitjans fraudulents les credencials de Twitter del nostre conegut.

7. Acumula bitllets d'euro que comencin per X. Uns que aprofiten l'actual incertesa econòmica per escampar el pànic sobre una suposada pèrdua del valor dels bitllets de curs legal en cas que l'estat espanyol acabi sortint de la unió monetària europea. Excepte, diuen, els bitllets amb número de sèrie que comenci amb una lletra determinada –generalment, la ics–, que quedarien fora del problema. No en feu cap mena de cas.

8. Evita que WhatsApp, Messenger o Google comencin a cobrar-te pel servei. Tot un clàssic. El missatge t'amenaça amb la imminent implantació del pagament obligatori en un servei d'internet que fa temps que fas servir i a continuació t'assegura que si reenvies el missatge a tots els teus contactes, tu quedaràs exempt de pagar. Naturalment, per més que s'invoqui l'autoritat –jo he vist missatges del tipus "ho ha dit Bill Gates"–, no hi ha ni una gota de veritat.

9. Si et subscrius al Facebook d'algú, veurà tot el que posis al teu. La rapidesa amb què la xarxa social més gran del món incorpora noves funcionalitats facilita confusions com aquesta. Naturalment, si jo em subscric a les actualitzacions d'algú, sóc jo qui veurà el que ell escriu, i no ell qui veurà el que escrigui jo. Cal reconèixer que Facebook s'ha guanyat la desconfiança dels usuaris, amb els canvis constants en la seva política de privadesa.

10. Algú ha intentat entrar al teu compte bancari. Un procediment de pesca o 'phishing' de manual: els ciberdelinqüents creen en el seu servidor una pàgina web idèntica a la d'un banc i envien milions de correus avisant els destinataris d'una suposada incidència que els afecta –"hem detectat diversos intents sospitosos d'accés al teu compte"– i els animen a entrar-hi per tal de canviar-ne la contrasenya. Els qui s'ho empassen acaben facilitant les seves credencials autèntiques a uns desaprensius que no triguen gens a fer-les servir per buidar-los el compte de debò. Comproveu sempre al navegador que l'adreça on us heu connectat és la del vostre veritable banc.

Com detectar els enganys

La millor eina per identificar aquesta mena de falsedats és el sentit comú. Qualsevol missatge que comenci amb indicacions del tipus "no ho esborris", "això procedeix d'una font fiable [la policia de XXX, el negociant de YYY]" i que convidi a reenviar-lo a tots els nostres contactes, sobretot si ens assegura que fent-ho evitarem que ens cobrin alguna cosa, hauria de fer-nos sospitar immediatament. També sembla lògic dubtar de missatges procedents de bancs on mai hem tingut compte i de textos personalitzats clarament traduïts per una màquina.

Però com que el sentit comú és el menys comú dels sentits, hi ha diverses webs que fa anys que recullen aquesta mena de bromes pesades. Les més veteranes són les americanes 'Snopes' i 'Hoax Slayer' i l'argentina 'Rompecadenas'. L'empresa de seguretat Symantec també manté un arxiu d'enganys digitals. Com que alguns dels enganys ens queden una mica lluny, tampoc sobrarà que feu una visita a 'Trolas en la red', abans de reenviar qualsevol cosa als nostres centenars o milers de contactes.

I, sobretot: si decidiu mortificar-nos igualment amb un missatge massiu, tingueu la decència de posar les adreces de les víctimes en còpia oculta (BCC, CCO). Si més no, d'aquesta manera evitareu contribuir a la difusió del material més preuat pels ciberdelinqüents: les nostres identitats digitals.

Nota: text actualitzat per corregir una confusió de noms entre Arturo i Javier Pérez-Reverte.