Els meus secrets són meus
El Washington Post, un dels mitjans que més han aprofundit en les pràctiques d’espionatge massiu del govern dels EUA, ha fet públics els quatre mètodes que l’administració Obama estudia imposar a les empreses de tecnologia per poder accedir al contingut de les comunicacions xifrades entre els smartphones dels ciutadans. El primer consisteix a afegir als dispositius un connector físic xifrat, les claus del qual tindrien els fabricants, que les haurien de facilitar al govern sota mandat judicial. En el segon s’inclouria programari espia en les actualitzacions periòdiques adreçades als telèfons i tauletes de les persones i empreses objecte de vigilància. El tercer mètode, proposat per la NSA, obligaria les empreses a dividir les claus de xifrat dels seus equips en diverses parts, cadascuna de les quals seria custodiada per un organisme diferent. El quart sistema seria una còpia de seguretat forçosa de tot el contingut xifrat que les empreses haurien de conservar sense xifrar a disposició de les autoritats.
Cada mètode té els seus inconvenients i no queda clar que el govern nord-americà hagi decidit adoptar-ne cap, però el simple fet que n’hagin parlat posa en qüestió a mitjà termini qualsevol promesa de seguretat en les comunicacions que ens faci un proveïdor tecnològic dels EUA. Si el lector creu que això no l’afecta, recordi que Windows, OS X, Android, iOS, Facebook i WhatsApp són plataformes d’empreses d’aquell país. Recordant que ser paranoic no vol dir que no t’estiguin espiant, aconsello a qui vulgui mantenir la privadesa que no deixi en mans de tercers les claus de xifrat i les gestioni personalment. A l’Ara.cat ja hem explicat com funcionen les eines per xifrar amb PGP/GPG els correus electrònics, de manera que només l’autèntic destinatari pugui llegir-ne el contingut. I amb aplicacions de trucada com Signal i RedPhone podeu telefonar des del vostre iPhone o Android, respectivament, sense haver d’amoïnar-vos pels xafarders.
