Publicitat
Publicitat

UN DELS SECRETS DE LA TELE

El 'teleprompter' és l'aparell que els permet llegir el guió i mirar a càmera alhora

El millor amic dels presentadors

Ens expliquen les coses amb una precisió absoluta, i ho fan sense llegir cap paper, mirant-nos als ulls. Els presentadors de televisió no són éssers sobrenaturals, sinó que tenen un secret: el prompter .

Des de fa més de 50 anys existeix un aparell que fa la vida molt més fàcil als presentadors. Es diu teleprompter , i consisteix en un mecanisme que els permet llegir el guió i mirar a la càmera al mateix temps. Tal com explica el realitzador de TV3 Ángel Biescas, el prompter està format per una pantalla invertida i un mirall col·locat al davant de la càmera. Gràcies a aquests dos elements, el contingut de la pantalla es pot veure a la perfecció quan es mira a la càmera.

L'invent va arribar a TV3 en el mateix moment del naixement de la cadena, tot i que al principi era menys sofisticat i no en tenien a tots els programes. Ángel Biescas explica que, quan feia el programa Oh, Bongònia , Miquel Calçada es posava ulleres fosques per poder llegir el guió que tenia a sobre de la taula sense que es notés gaire. "No tenia teleprompter , i no se sabia el text de memòria", explica Biescas. "Després li va agafar el gust al prompter ", diu el realitzador. "El Miquel el llegia com ningú".

Al començament, aprendre a utilitzar-lo no va ser una tasca fàcil, i alguns presentadors ho van fer més de pressa que els altres. "Una de les persones que s'hi va acostumar immediatament va ser Rosa Maria Sardà", narra Ángel Biescas. "Li va agafar el truc de seguida". Segons diu el realitzador, un dels secrets per dissimular que es llegeix consisteix a "desviar la mirada de tant en tant". D'aquesta manera, s'aconsegueix més naturalitat.

Les virtuts i els defectes
La cap d'informatius de TV3, Rosa Marqueta, explica que la cadena sempre ha optat perquè els informatius no els presentin locutors sinó periodistes, perquè saben de continguts i participen en l'elaboració de les notícies. "La seva capacitat d'improvisació, però, és una mica més feble", diu Marqueta. Segons la cap d'informatius de TV3, el prompter serveix "per donar-los suport" i és "un element de seguretat".

Marqueta explica que l'aparell "té la virtut que pots ser molt més rigorós en un text, incloent-hi xifres i noms acabats d'arribar a l'actualitat". Tot i així, es declara "una gran defensora que no hi hagi teleprompter ". La cap d'informatius de TV3 diu que prefereix la naturalitat, i defensa que "hi pot haver una certa imperfecció". Que hi hagués més naturalitat, explica Marqueta, "portaria més complicitat entre el professional i l'espectador", i posa l'exemple de La nit al dia , que Mònica Terribas presentava sense teleprompter , cosa que a ella mateixa li va acabar agradant.

Si la cap d'informatius i la directora de TV3 no volen teleprompters , com és que als telenotícies i al 3/24 se n'utilitza? Marqueta explica que el format hi obliga, perquè els temps són molt importants. "En un telenotícies no et pots passar ni 30 segons, i el teleprompter et dóna una garantia", sentencia.

L'experiència d'un presentador
Ramon Pellicer elogia les virtuts de l'aparell, però precisa que "no hi ha un seguiment fidel al teleprompter ". Segons el presentador del Telenotícies vespre , el prompter serveix per ser més precís, i fa que hi hagi menys risc d'equivocar-se i que s'ajustin més els temps, "però això no vol dir que es digui literalment tot el que hi ha".

A més, deixant de banda els informatius, hi ha programes en què s'utilitza molt poc i altres que directament no en tenen, com per exemple La Marató . "Hi ha un guió en què tu saps amb qui parlaràs i quins temes tractaràs, però a partir d'aquí te n'oblides", explica Pellicer. En general, sempre que hi ha una entrevista, el teleprompter s'utilitza molt poc. "En el moment que fas una primera pregunta, sorgeixen opcions a aprofundir en aquella qüestió, o en una altra que no està prevista", diu Pellicer.

El problema, en programes en què sí que s'hi confia molt com els telenotícies, arriba quan es penja. "Estàs llegint una frase i se'n va a negre", diu Pellicer. El presentador també explica que, de vegades, la persona que fa córrer el text es distreu i el passa més ràpid del compte. "També passa que es repeteix la notícia i, si havies desconnectat, comences a llegir sense adonar-te'n. Llavors, ho salves com pots".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT