Publicitat
Publicitat

L'ENTREVISTA DEL DIRECTOR

"Fem el millor periodisme del món"

Jill Abramson, la primera dona de la història que dirigeix The New York Times (des del setembre de 2011) em rep al seu despatx al Midtown, la Vuitena Avinguda amb el carrer 41. És dimecres 9 de maig: de tres a quatre tenim l'entrevista i a les quatre podré assistir a la reunió de portada. Just aquell migdia Obama anuncia en una entrevista a l'ABC el seu suport als matrimonis gais. Això converteix la tarda en molt més interessant i estressant en una redacció com aquella (108 premis Pulitzer pesen), on tot i això els centenars de periodistes treballen molt silenciosament. I com més s'acosti l'hora de tancar més silenci hi haurà, em diuen quan ho faig notar. La notícia del dia i de la setmana i de la campanya farà que la reunió del consell de redacció (45 minuts, unes 35 persones, pantalla gegant amb el web obert, projecció de fotos per triar les de la primera pàgina, connexions telefòniques amb Washington) serveixi entre altres coses per debatre quantes columnes mereixerà a portada l'anunci d'Obama. Un dels assistents es llança i proposa obrir a sis, però la directora no té cap dubte. No way . És un anunci important, un dia històric, però no tant. Guardem les sis columnes per al dia que hi hagi un canvi legislatiu. Seran quatre, titular a dues línies. I amb foto.

Abans de tot això, l'entrevista. Arriba deu minuts tard, s'excusa amb Obama -és bastant irrefutable l'argument-. Mentre l'espero comprovo via Twitter i aplicació iPhone si ho estem donant bé a la web de l'ARA, on de seguida ja hi ha el vídeo de la declaració televisada. El món global, el periodisme apressat. Arriba, m'atén amablement, li ensenyo alguns exemplars de l'ARA com l'edició de Joan Miró, li explico l'acord pel qual compartim els seus continguts des del primer dia, m'avisa que haurà d'atendre alguna trucada (només serà una) i parlem de la seva nova vida des que el setembre va substituir Bill Keller al capdavant d'aquesta capçalera.

___ Fa vuit mesos que la van nomenar directora del New York Times . Suposo que no es penedeix d'haver agafat aquesta feina.

___ No ho crec. Seria un pecat penedir-me de res, perquè és la feina més emocionant i el repte més desafiador que puc imaginar. I de fet és molt divertit.

___ Seria correcte dir que és la millor feina del món, dirigir el mitjà de més prestigi, però en el pitjor moment, en la crisi més gran del sector?

___ És un moment difícil, però això ho fa més interessant en molts aspectes. Som al centre del creixement explosiu del consum digital de les notícies. I estem fent tots els esforços que podem per fer arribar el nostre periodisme de la manera més potent en tantes plataformes com sigui possible: els mitjans de comunicació socials, de vídeo o multimèdia o gràfics. La paraula impresa és només el començament. Però jo vinc del mon del periodisme d'investigació i veig totes aquestes àrees com a vies per aprofundir en el que fem, que és explicar històries.

___ El principal repte és la digitalització? El procés que aquí anomenen digital first ?

___ No m'agrada el debat sobre si paper primer o digital primer. Jo intento ser l'editora executiva d'un mitjà que quan té una història a punt la publica en la plataforma més adequada que té disponible en aquell moment. Això suposa un gran canvi, no un canvi que comença amb el meu nomenament, sinó que ja l'estava liderant abans de ser directora.

___ Creu que el New York Times està en el punt correcte del procés, o encara té feina endarrerida? L'hi dic sabent que abans de ser nomenada per al càrrec va passar sis mesos estudiant altres digitals.

___ Sí, vaig passar mig any concentrada només en la digitalització, analitzant la nostra web, entenent la nostra estratègia de negoci digital, el model de pagament, i quins canvis calia fer a la redacció i sobretot en la manera com està organitzada per ser capaços de publicar les històries quan estiguin a punt. I tenint els millors caps de cada àrea entenent que no podien guardar les notícies esperant l'edició de paper de l'endemà.

___ Li queda molta feina a fer internament?

___ La redacció ja està totalment integrada. Tothom treballa per al paper i la web.

___ Quin futur li veu al vídeo?

___ Miri, quan l'he fet esperar deu minuts és perquè Obama acabava d'anunciar el seu suport als matrimonis gais, i jo encara no he començat a pensar què farem demà, estava assegurant-me que hi havia el vídeo a la web, que en temps real, en directe, anàvem afegint tots els elements i documents, sense esperar els terminis del passat, els horaris de tancament de la rotativa.

___ Què ha canviat en els primers vuit mesos a la redacció.

___ Tinc molts caps d'àrea nous ajudant-me, el de local, el nacional, el d'internacional, un nou cap de delegació a Washington. L'equip ha canviat bastant. L'antic responsable a Washington ara és la meva mà dreta a la redacció per a les notícies. Estic ajudant a integrar molta gent nova a l'organització al mateix temps que m'estic ubicant en el meu nou càrrec.

___ Ser la primera dona que dirigeix el New York Times en els seus 160 anys d'història li posa encara més pressió?

___ N'estic molt orgullosa. No sé si em posa més pressió. Em satisfà molt ser la primera dona que té aquesta feina. Un aspecte molt positiu d'aquesta novetat, d'aquesta fita, és que ha fet sentir realitzades moltes dones, fins i tot algunes que no es dediquen al periodisme, això ho trobo molt important. Pel que fa a la pressió, me'n poso tanta jo mateixa que no sóc capaç de dir si alguna part és pel fet de ser la primera dona.

___ I té alguna explicació de per què ha costat 160 anys que una dona fos directora?

___ A les dones els ha costat molts anys anar prosperant cap als càrrecs directius de les redaccions. Jo he treballat al Wall Street Journal i altres redaccions, i crec que el que cal plantejar-se no és per què ha costat tant que una dona arribés a dalt de tot, sinó quantes n'hi ha molt a prop que la puguin succeir si per alguna raó se la rellevés del càrrec.

___ Creu que té una manera de liderar diferent?

___ No sóc la persona adequada per respondre-l'hi.

___ Com sap, l'ARA té un acord amb The New York Times i diem als nostres lectors que gràcies a aquest acord publiquem el millor periodisme del món. Diem la veritat?

___ Sí, penso que fem el millor periodisme.

___ Està preocupada pel futur del periodisme?

___ Molt, en general, no pel nostre cas específic, però sí quan penso en la possibilitat real de fer periodisme de qualitat, especialment cobertura internacional i investigació, que són molt cars i comencen a ser difícils de mantenir per un tema de costos. Que alguns mitjans en prescindeixin no és gens saludable per a la societat.

___ La inquieten models com The Huffington Post, i el model d'agregar notícies d'altres mitjans?

___ És un dels models per crear continguts en una web, i en certa manera que les nostres històries s'agreguin i es promocionin en altres mitjans de manera destacada ens beneficia i ens genera problemes alhora. El principal problema és si ho fan de manera que s'aprofiten del contingut i l'espremen i satisfan la curiositat principal del lector. Encara que ho facin dins dels límits legals de dret a reproducció, encara que reprodueixin poques paraules, si són suficients perquè el lector ja es quedi allà, ens perjudica. Nosaltres volem que vinguin a la nostra web i llegeixin la història original, i sencera, i part del trànsit ens ve d'això, és com un intercanvi.

___ Ahir em vaig reunir amb el president de ProPublica. Que hi hagi una fundació que es dediqui a fer periodisme d'investigació i oferir-lo de franc als mitjans vol dir que està realment amenaçat?

___ Jo estic al consell de ProPublica i li he de dir que no és un substitut del periodisme d'investigació.

___ Però indica que els mitjans no poden pagar-lo i ha de viure de donatius privats.

___ Per a molts diaris, i gràcies a Déu el New York Times no n'és un, és impossible tenir reporters contractats i invertir tot el temps i l'esforç en aquest tipus d'històries. En aquest sentit, ProPublica fa una feina vital. Però nosaltres tenim un equip intern d'investigació que fa poc va descobrir el cas de corrupció de Wal Mart, que ha tingut molt ressò. N'estem molt contents.

___ El repte que tenim els mitjans en l'era digital és convèncer que els continguts s'han de pagar?

___ Exactament. Nosaltres estem convençuts que el nostre contingut és d'una qualitat tan elevada que els lectors entenen que l'han de pagar, i estem molt animats pels resultats del nostre pla de subscripcions digitals. Gairebé mig milió s'hi han apuntat només en el primer any: és un èxit impressionant.

___ Parlem de la crisi. Com veuen Europa des d'aquí?

___ En aquests moments el principal focus d'atenció és Grècia. Hem dedicat també molts articles a Espanya, que té una situació preocupant. Hem parlat dels efectes de l'elevat atur, la frustració dels joves, la baixada de natalitat... No li sabria dir si les coses milloraran o empitjoraran, que vol dir que es mantindrà la crisi, i que s'obre un període impredictible, de reptes transcendents. Ens interessa molt la part política, aquesta oposició a les polítiques d'austeritat en molts països.

___ ¿I als Estats Units com viuen la crisi?

___ És molt difícil de saber. Els primers mesos de l'any semblen més forts i ara potser s'ha encallat. Pot ser un error jutjar les coses per dades parcials, però el que és cert és que els últims mesos la creació de llocs de treball ha anat bé.

___ Un amic periodista em va dir que seran les eleccions més desagradables i brutes. Hi està d'acord?

___ És molt possible perquè hi haurà més diners que mai en la campanya. Cap candidat té diner públic, tot és privat, en quantitats il·limitades, algunes de donants que no se sap qui són, i això generarà un munt de diners gastats en anuncis de televisió que seran negatius, i la cursa per desacreditar l'oponent abans que ell et desacrediti a tu serà molt bruta, ja està passant ara.

___ O sigui que les primeres eleccions que cobrirà dirigint el diari tampoc seran fàcils.

___ Jo vinc de la informació política, és on vaig començar, m'encanta, estic fascinada per la cobertura de les campanyes i les eleccions.

___ Coneix bé els passadissos de Washington.

___ Hi he treballat més de vint anys. Era la cap de la delegació a Washington. Conec bé l'ambient, i en aquesta campanya he cobert les primàries, vaig viatjar a Iowa amb els candidats, ho he vist amb els meus propis ulls. He anat a moltes convencions.

___ Ho troba a faltar, fer periodisme polític?

___ Ho trobaria a faltar si no el fes, però ja intento mantenir-me el màxim de connectada per no perdre l'instint per les notícies, i per fer això hi has d'anar personalment, viatjar al costat dels periodistes que ho estan cobrint.

___ Per què serà recordat Obama?

___ Per qui és. Per haver sigut president durant una era molt partidista en què les relacions entre el poder executiu i el legislatiu han estat molt tenses. Legislativament caldrà veure què decideix la cort sobre el seu pla de salut, i aquest seria un dels temes pels quals seria recordat.

___ Quines opcions creu que té de ser reelegit?

___ Seran unes eleccions ajustadíssimes. És el que estem preparats per cobrir.

___ Això és bo per als periodistes.

___ Sí, per mantenir la tensió narrativa és perfecte.

___ El seu diari dóna suport a un candidat. Com ho fan?

___ Jo no hi tinc res a veure. És una decisió editorial, del consell editorial i de l'empresa, totalment separat de la redacció, i encara no ho han decidit. No em demanen la meva opinió ni em consulten res i si ho fessin no els hi donaria perquè trobo que és bàsic poder cobrir la informació amb ganes de ser sorprès, amb la ment oberta a tots els punts de vista i sense prejudicis.

___ Com a directora no ha de donar opinió?

___ No he de donar la meva opinió sobre res.

___ Vostè és novaiorquesa. Com veu la ciutat onze anys després de l'11-S?

___ És una ciutat vibrant, no només Manhattan, que és molt excitant en termes culturals i d'activitat, també Brooklyn i Queens són barris que estan en ebullició de manera molt interessant i són pioners en tendències. La política és molt dinàmica aquí. La ciutat ha de lluitar amb molts problemes semblants als de la resta del país, però no penso que passi per un període especialment delicat, com per exemple als anys setanta.

___ Si torno d'aquí cinc anys trobaré el seu diari encara en versió paper?

___ Crec que sí.

___ I d'aquí deu anys?

___ No em faci entrar en una subhasta. El que veig és una audiència per al paper molt saludable. Tenim 850.000 subscriptors que demanen el diari cada dia a casa, i molts d'ells renoven per dos anys. Al paper li encara queda molta vida.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT