Els millors acudits d'Eugenio, amb l'ARA

BarcelonaEl posat seriós, la indumentària rigorosament negra i els acudits sarcàstics i sofisticats. Deu anys després de la seva mort, l'ARA oferirà un CD amb el millor d'Eugenio als seus lectors el cap de setmana que ve. Per només 9,95 euros, dissabte i diumenge -19 i 20 de novembre- es podrà adquirir, juntament amb el diari, un recopilatori amb els acudits més destacats de l'humorista.

Es tracta del segon lliurament de la col·lecció amb el millor de l'humor català, que el diari posa a l'abast dels seus lectors durant quatre caps de setmana. Després d'Eugenio, el 26 i 27 de novembre serà el torn de Joan Capri, amb un disc compacte amb una selecció dels seus monòlegs més memorables. En seran onze, entre els quals hi ha Elpobre González, El pis i l'estalvi i L'inventor.

El primer cap de setmana de desembre -dies 3 i 4- juntament amb el diari es podrà adquirir el segon CD de La Trinca, que posa punt final a una col·lecció que va arrencar ahir i segueix avui amb un primer disc del trio format per Josep Maria Mainat, Toni Cruz i Miquel Àngel Pasqual. Cadascun d'aquests discos es pot aconseguir, tant dissabte com diumenge, per només 9,95 euros amb l'ARA.

El CD d'Eugenio recull una actuació al Teatre Llantiol, que l'humorista presenta com "el cafè-teatre més important del carrer de la Riereta", i inclou més de 60 acudits, entre els quals hi ha alguns clàssics com No sé decir Federico, Señora enseña el búlgaro o el de l'home lleig que va a comprar-se una careta (i li donen només una goma). També s'hi explica un conte: el del burro que treballava sis dies a la setmana i dedicava els diumenges "al seu esbarjo particular". Són prop de 50 minuts que acaben amb el mític acudit de l'eclipsi en una caserna militar.

La impassibilitat com a marca

Nascut el 1941 a Barcelona amb el nom d'Eugeni Jofra, l'humorista va popularitzar-se a tot l'Estat amb la impassibilitat i el marcat accent català com a marca de la casa. Amb el seu cèlebre "Sólo me río cuando cobro", Eugenio imprimia ritme a les seves actuacions fent pauses per beure -abans acostumava a agitar amb indolència el gels del got- i fumar.

La seva fama es va disparar a la dècada dels 80. Quan parlava en castellà, Eugenio solia intercalar frases en català en el seu discurs i va fer-se especialment famós el seu "Saben aquel que diu...", amb què obria es seus acudits. El públic acostumava a demanar-li que els repetís una vegada i una altra. Alguns ja han passat a la memòria col·lectiva.

Eugenio va treballar com a joier des dels 17 anys fins que va abandonar aquesta professió el 1978 per dedicar-se plenament a l'humor. No va perdre mai, però, els gust pels rellotges i anells cridaners, que formaven part de la seva idiosincràsia, així com les ulleres de sol. Va arribar al món de l'humor de casualitat, després de cantar i tocar la guitarra amb la seva dona, Conchita Alcaide, en locals públics, sota el nom artístic d'Els Dos. L'humorista va perdre la vida prematurament: l'11 de març del 2001, a l'edat de 59 anys, víctima d'un atac al cor.

Mestre de mestres

"L'Eugenio és patrimoni de la humanitat", assegura sobre l'humorista el director de la productora Minoria Absoluta, Toni Soler. "És un fenomen estrany, una benedicció: va revolucionar la professió d'explicador d'acudits amb unes eines noves, com el silenci, la serietat i l'aire de ser allà per obligació. Va ser un geni", afirma sense cap mena de dubte.

El periodista Jordi Évole, que acaba de guanyar un premi Ondas com a millor presentador de televisió, admet: "Tots portem una motxilla carregada d'influències, jo continuo portant a l'iPhone alguns acudits de l'Eugenio". El seu llegat segueix viu: el seu imitador Reugenio li ha agafat el testimoni, en un espectacle apadrinat per Gerard Jofra, fill de l'humorista.