Les millors portades del 2014

BarcelonaUna selecció –sense ordre establert– d'algunes de les primeres pàgines de diaris i revistes que han aconseguit ser vistes arreu del món al llarg d'aquest any.

1. La icona de Ferguson / 'Time'

Cada conflicte global té una icona fotogràfica. Aquesta imatge publicada per Time ho va ser de la crisi racial més severa viscuda als Estats Units els últims anys. La portada encara agafa més força si es té en compte que la fotografia la va fer Scott Olson, un dels periodistes -de l’agència Getty- que van ser detinguts mentre cobrien els enfrontaments que estaven tenint lloc en aquesta ciutat de Missouri. L’estampa del jove de genolls, davant el foc i els fars de les furgonetes policials, va circular a bastament per les xarxes socials.

2. Un comiat eloqüent a Adolfo Suárez / 'Forbes'

La revista Forbes va escollir una fotografia gens òbvia per al número en què valorava la figura del desaparegut Suárez. La imatge té molt contingut editorial: és algú jove, que representa bé un canvi de règim, atlètic i allunyat de la silueta prototípica del polític franquista, i que apareix aquí sense por de capbussar-se en els metafòrics reptes que l’esperen.

3. El que entra i surt (de les presons) / 'PS'

El suplement PS del diari holandès Parool investigava les entrades i sortides d’objectes i substàncies a les presons del país. La portada, gràficament impactant, és una obra del fotògraf Rein Janssen que, comprensiblement, va esdevenir viral i va superar les fronteres holandeses.

4. L’etern recurs de la provocació sexual/ 'Paper'

Kim Kardashian ha bastit els últims anys una mística mediàtica a l’entorn de les seves natges. La revista Paper la va convèncer perquè les mostrés sense reserves i la celebrity es va prestar a protagonitzar una sessió fotogràfica en què fins i tot es va atrevir amb un nu frontal. El fotògraf encarregat d’immortalitzar el paner més famós dels Estats Units va ser Jean-Paul Goude, director d’art d’Esquire als anys setanta i coreògraf del bicentenari de la Revolució Francesa.

5. A la premsa no li agrada Putin (1) / 'The advocate'

La revista The Advocate ha escollit Vladímir Putin com a personatge de l’any 2014. Però que el portadista hagi escollit situar les paraules “personatge de l’any” just allà on Adolf Hitler lluïa el seu peculiar bigoti (i ocupant un espai similar) fa sospitar que el títol no és precisament un reconeixement a les virtuts del president rus.

6. A la premsa no li agrada Putin (2) / 'The New Yorker'

Barry Blitt il·lustrava aquesta portada del New Yorker amb el mateix missatge que The Advocate, però amb el seu estil irònic habitual. Putin apareix aquí patinant davant uns jutges que són també la seva caricatura: coses de l’autarquia.

7. Fent costat al patriota Snowden / 'Wired'

Edward Snowden polaritza: hi ha qui el considera un heroi, hi ha qui un traïdor, per haver filtrat l’espionatge a gran escala efectuat per la NSA dels EUA. Wired es es posicionava amb els primers, fotografiant-lo embolicat amb la bandera i amb una portada sense paraules. Ni el seu nom hi ha: no cal.

8. Cura d’humilitat per a Sarkozy/ 'M'

Obsedit per la seva imatge, Nicolas Sarkozy patia aquesta portada irònica de la revista M, editada pel grup de Le Monde, en què el lector l’identifica només per la seva línia de cabell, mentre que l’èmfasi recau en la gravadora que li tapa completament la cara. El titular: “48 hores dins del cap de Sarkozy”.

9. Al gat Grumpy no li agrada la portada / 'The Sunday Times Magazine'

Es diu Tardar Sauce però a la xarxa tothom el coneix com a Grumpy Cat (gat enfadós) per la seva expressió de decepció vital, que contrasta amb com els felins solen aparèixer, ben jolius, als vídeos virals. Protagonista d’incomptables mems d’internet, va ser portada del suplement dominical del Times sobre la dèria de compartir fotos d’animalons.

10. El feliç president de Toyota/ 'Bloomberg Businesweek'

Sovint els executius s’encarcaren davant la càmera. No pas Akio Toyoda, president de Toyota, que va accedir a presentar així d’alegre els plans de la marca per liderar el sector dels cotxes d’hidrogen.